ELI - Identificador de Legislació Europeu

1. INTRODUCCIÓ

L'espai europeu de llibertat, seguretat i justícia requereix del coneixement del Dret europeu, però també del coneixement recíproc dels sistemes jurídics dels Estats membres. Per aquesta raó, l'any 2012, la Unió Europea va adoptar una iniciativa d'interoperabilitat específica en l'àmbit de la informació legislativa, mitjançant unes Conclusions del Consell (2012/C 325/02) en les quals convidava als Estats membres a adoptar un estàndard d'identificació i descripció de les normes denominat European Legislation Identifier/Identificador Europeu de Legislació.

Encara que hi ha molta informació legislativa disponible digitalment en internet, l'accessibilitat i la interoperabilitat dels sistemes d'informació de les institucions nacionals i europees es veuen obstaculitzades per les diferències dels diferents ordenaments jurídics nacionals, així com per les diferències existents en els sistemes tècnics utilitzats per a emmagatzemar i presentar la legislació en els llocs web nacionals.

En aquest context, l'Identificador Europeu de Legislació (ELI) té per objecte facilitar l'accés, l'intercanvi i la interconnexió de la informació jurídica publicada en els sistemes d'informació jurídica nacionals, europeus i mundials, per a posar en marxa una vertadera xarxa d'informació legal, disponible com a conjunt de dades obertes i susceptibles de reutilització.

L'Identificador Europeu de Legislació s'utilitza per a:

• identificar la legislació mitjançant un identificador únic i estable, recognoscible i comprensible per les persones i les màquines.
• descriure la legislació amb un conjunt de metadades procesables automàticament, d'acord amb una ontologia recomanada.

Els avantatges del sistema ELI són múltiples:

1. promou la interoperabilitat dels sistemes jurídics, facilitant així la cooperació de les administracions nacionals en l'àmbit jurídic i contribuint a la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia de la Unió Europea;
2. propícia la transparència i l'obertura, reforçant la legitimitat i la rendició de comptes dels Estats membres que ho utilitzen;
3. permet als usuaris compondre manualment els identificadors uniformes de recursos (URI) de l'ELI, proporcionant-los un accés més ràpid i fàcil a la legislació que busquen;
4. ajuda als ciutadans i als professionals del Dret a buscar legislació de diferents sistemes jurídics de forma més eficient;
5. millora l'eficàcia dels processos de publicació de la legislació, aportant una major qualitat i fiabilitat, a més de reduir els costos;
6. permet la reutilització inteŀligent de dades jurídiques i crea oportunitats de desenvolupament de nous serveis per al sector privat, contribuint així al desenvolupament del mercat únic digital.

El sistema de l'Identificador Europeu de Legislació s'estructura en tres pilars:

1. Pilar 1. Pilar 1. Identificadors únics

   ELI ofereix un mitjà per a identificar unívocament, denominar i accedir a la legislació nacional i europea, llegible tant per les persones com pels sistemes informàtics i compatible amb els estàndards tecnològics actuals.

2. Pilar 2: Propietats que descriuen cada acte legislatiu conformement a una ontologia

   Un URI estructurat ja permet identificar els actes utilitzant una sèrie de components definits, però l'atribució de metadades addicionals establides en el marc d'una sintaxi compartida senta les bases per a promoure i augmentar la interoperabilitat entre els sistemes d'informació jurídica. Mitjançant la identificació de les metadades que descriuen les característiques essencials d'un recurs, els països podran reutilitzar la informació pertinent processada per uns altres per a les seues pròpies necessitats, sense haver de crear nous sistemes d'informació.

   Una ontologia representa una descripció formal d'una sèrie de conceptes i de relacions en un àmbit determinat. La descripció de les propietats de la legislació i de les relacions entre els diferents conceptes permet aconseguir una comprensió comuna, per la qual cosa es poden evitar les ambigüitats entre els termes. A l'ésser una especificació formal, una ontologia és directament procesable mitjançant sistemes informàtics.

   Per això, si bé els països són lliures d'utilitzar els seus propis esquemes de metadades, la UE els anima a seguir i utilitzar els estàndards de metadades ELI amb les corresponents taules d'autoritats compartides, però ampliables, que permeten satisfer requisits específics. Està previst que l'esquema de metadades ELI s'utilitze en combinació amb esquemes de metadades personalitzades.

3. Pilar 3: Generació de metadades en formats idonis per a la reutilització

   ELI permet un intercanvi de dades més ampli i ràpid: quan les metadades s'integren en les respectives pàgines web dels diferents diaris i butlletins oficials o sistemes d'informació jurídica, la informació es pot intercanviar de manera automàtica i eficient, gràcies als beneficis de la incipient arquitectura de la xarxa semàntica, que fa possible que la informació siga processada directament tant pels ordinadors com per les persones.

   Perquè l'intercanvi de dades siga més eficient, els elements de metadades ELI podran classificar-se d'acord amb la recomanació del W3C: "RDFa in XHTML: Syntax and Processing" (RDFa). Els Estats membres podran afegir altres formats de classificació a més del RDFa.

Des de 2012 el sistema ELI s'ha adoptat per una sèrie de països europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, el Regne Unit ) i per la pròpia Oficina de Publicacions de la Unió, amb diversa intensitat, segons l'enfocament gradual que caracteritza aquest identificador (solament el pilar 1, pilars 1 i 2 o bé els tres pilars).

L'èxit del sistema ha motivat que el 6 de novembre de 2017, el Consell haja adoptat unes noves Conclusions en relació amb l'ELI^[1], convidant novament als Estats membres i als països candidats, els Estats de Lugano i a altres Estats al fet que adopten l'identificador de manera voluntària i gradual.

2. L'APLICACIÓ DE L'ELI A ESPANYA

2.1 Els avantatges per a Espanya

L'ordenament jurídic espanyol és una realitat complexa i plural, integrada per normes que corresponen a diferents nivells territorials (estatal, autonòmic i local). No obstant això, a pesar que aqueixes normes constitueixen un sistema i que es relacionen i enllacen entre si, en l'àmbit intern també es produeixen les diferències en els sistemes tècnics utilitzats per a emmagatzemar i presentar la legislació en les respectives pàgines web, la qual cosa dificulta l'accés als professionals del Dret, les empreses i els ciutadans en general i fa molt difícil que els sistemes puguen interoperar entre si.

En efecte, si una persona vol conéixer la regulació d'una matèria a Espanya, no li és suficient amb consultar la normativa estatal o la normativa autonòmica, sinó que necessita consultar totes dues i en molts casos, també l'europea o la local. No obstant això, la cerca d'informació jurídica corresponent a diferents nivells territorials resulta costosa i difícil, en la mesura en què les bases de dades de l'Estat, i de les Comunitats Autònomes i de les entitats locals, en les quals es localitza la informació jurídica més rellevant, no estiguen relacionades entre si, la qual cosa obliga a consultar diverses bases de dades o en el pitjor dels casos, si s'està interessat en les diferents legislacions autonòmiques o locals, a realitzar consultes en totes elles.

Per això, la implementació de l'ELI a Espanya resulta especialment aconsellable, ja que a més dels beneficis que proporciona a escala europea, en l'àmbit intern s'obtindria una notable millora en l'accés a la informació jurídica i en la interoperabilitat dels sistemes d'informació legal de les diferents Administracions.

2.2 Aspectes jurídics i tècnics que condicionen la implementació

ELI és un sistema flexible, dissenyat per a adaptar-se a la complexitat i l'especificitat dels diferents sistemes legislatius regionals, nacionals i europeus, així com als canvis que es produeixen en els recursos legals.

En el cas espanyol, la implementació ha de realitzar-se tenint en compte la pluralitat i diversitat que caracteritza a l'ordenament espanyol, molt superior a la que presenten els països europeus que fins al moment han posat en marxa l'identificador:

a) Pluralitat d'emissors i de diaris oficials

Cadascun dels nivells territorials dotat de capacitat normativa compta amb el seu propi mitjà de publicació oficial:

• El «Boletín Oficial del Estado» (BOE) publica la normativa internacional, l'estatal i també la normativa autonòmica de major rang, de conformitat amb el que es preveu en els diversos Estatuts d'Autonomia.
• Els dèsset butlletins autonòmics publiquen la normativa autonòmica, als quals ha d'afegir-se els butlletins de les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
• La normativa local apareix publicada, bé en un dels set diaris oficials corresponents a les CCAA uniprovincials, bé en el corresponent butlletí oficial provincial (43 en l'actualitat).

Tots els butlletins oficials es publiquen en edició electrònica signada, com a garantia de la seua autenticitat i integritat i els seus continguts s'ofereixen en una pluralitat de formats (sobretot pdf i html i a vegades xml i e-pub). Molts diaris publiquen cada disposició com un únic document electrònic; uns altres ofereixen un pdf del número complet del dia, amb totes les disposicions i actes publicats.

b) Pluralitat lingüística

Respecte a la llengua, cada butlletí es publica en les llengües oficials corresponents: bé solament en espanyol, bé en dos idiomes en el cas d'aquelles AAPP que compten amb llengua pròpia^[2].

Pel que fa al "Boletín Oficial del Estado", es publica en castellà, si bé, conforme al Reial decret 489/1997, existeixen quatre suplements en llengües cooficials en virtut dels Convenis subscrits amb les comunitats del País Basc, Catalunya, Galícia i València^[3], existen cuatro suplementos en lenguas cooficiales en virtud de los Convenios suscritos con las comunidades del País Vasco, Cataluña, Galicia y Valencia.

c) Pluralitat de publicacions

Algunes normes són objecte de publicació oficial en dos butlletins oficials:

• Les lleis autonòmiques són publicades en el BOE amb posterioritat a la seua publicació en el butlletí autonòmic^[4]. A vegades, els Estatuts d'Autonomia preveuen també la doble publicació per a la resta de normes amb rang de llei o per a alguns tipus d'elles. No obstant això, l'entrada en vigor de la normativa autonòmica es produeix sempre en virtut de la seua publicació en el corresponent diari oficial autonòmic, no en el BOE.
• En supòsits concrets, determinada normativa estatal és objecte de publicació en els butlletins autonòmics (per exemple, els reials decrets de traspàs^[5]).

d) Pluralitat de sistemes d'informació legislativa

ELI s'aplica als recursos normatius disponibles en les bases de dades oficials dels Estats membres.

Les diferents Administracions estatal, autonòmiques i locals compten amb els seus propis sistemes de difusió de la informació publicada en els seus diaris oficials. Habitualment, aquests sistemes de bases de dades estan disponibles en la seu electrònica en la qual s'allotja el corresponent diari oficial i permeten recuperar les normes publicades, encara que a vegades l'àmbit temporal considerat no siga complet. La informació s'ofereix en format pdf, html i menys sovint en xml.

És relativament habitual que les bases de dades oficials oferisquen normes corresponents a altres nivells territorials, encara que no hagen sigut publicades en el diari que correspon a l'entitat gestora (per exemple, bases de dades autonòmiques que ofereixen també determinada legislació estatal).

Atenció especial han de rebre les bases de dades de Dret consolidat^[6] oferides fonamentalment per l'Estat i les CCAA, perquè presenten grans diferències en la seua gestió:

• Pel que fa a la titularitat del servei, trobem bases de dades de Dret consolidat disponibles en la mateixa seu electrònica del diari oficial (BOE, DOCM, DOGV) i bases de dades disponibles en web diferents de les del diari oficial: en uns casos es gestionen des de la mateixa entitat (per exemple la EADOP a Catalunya), per una entitat o Conselleria diferent (com els casos de Canàries, Balears o Galícia) o fins i tot per una entitat privada amb la qual s'ha contractat aquest servei (i en aquest supòsit tampoc hi ha uniformitat perquè, segons les comunitats, la pàgina web és la de la marca comercial o és la de la mateixa Comunitat Autònoma).
• En relació amb els cercadors, aquests lògicament són diferents quan la pàgina web del diari oficial i de la legislació consolidada són diferents: no obstant això, a vegades, fins i tot quan tota la informació estiga allotjada en la seu electrònica del diari oficial, existeixen bases de dades independents.
• Pel que fa a la mateixa activitat de consolidació, en algunes Administracions la normativa consolidada és d'elaboració pròpia i en unes altres s'ha contractat amb una empresa que, depenent dels casos, proporciona únicament els textos o també el cercador.
• La situació de les bases de dades dels butlletins oficials de la província, dependents de les Diputacions Provincials és molt dispar i a vegades, són les mateixes corporacions locals les que, depenent dels seus recursos, s'encarreguen de la difusió en línia de la seua pròpia normativa, sent poc freqüent que l'oferisquen en versió consolidada.

e) Pluralitat de metadades

La situació tecnològica dels diversos agents oficials que ofereixen recursos legals en línia és molt diversa. Com a conseqüència, el panorama de metadades en les diferents pàgines web és desigual: no totes les Administracions compten amb metadades i quan existeixen, aquests no són uniformes, ja siga perquè no coincideixen, perquè no es denominen igual o perquè no es defineixen de la mateixa manera.

3. OBJECTIU I ABAST DE L'ESPECIFICACIÓ TÈCNICA PER A LA IMPLEMENTACIÓ DE L'ELI

El sistema ELI ofereix un estàndard flexible per a l'accés i la identificació de les normes, que ha de ser adaptat a les peculiaritats dels diferents sistemes legislatius regionals, nacionals i europeus.

Tenint en compte la pluralitat que presenta l'ordenament espanyol, es fa necessari que la implementació de l'identificador es realitze de forma coordinada per totes les Administracions, d'acord amb la filosofia marcada per l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat, el qual té presents les recomanacions de la Unió Europea.

Per això, les Administracions Públiques afectades han participat en el procés d'elaboració d'aquesta especificació tècnica en el marc de la Comissió Sectorial d'Administració Electrònica (CSAE).

D'acord amb l'enfocament gradual que caracteritza a l'ELI, i que han seguit la resta de països europeus, s'ha optat perquè la implementació a Espanya es realitze en diverses fases:

En una primera fase es va definir l'Especificació tècnica per a la normativa de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, mitjançant acord de la CSAE de 13 de març de 2018.

La complexitat de la normativa local i la variable situació tecnològica dels butlletins oficials de la província i de les corporacions locals aconsellaven abordar la implementació de l'identificador per a la normativa local en un segon moment.

Per això, s'ha elaborat aquesta nova versió de l'Especificació tècnica, aprovada per la CSAE el 24 de febrer de 2022, que aborda l'aplicació de l'ELI a tota la normativa, siga estatal, autonòmica o local, mitjançant la incorporació en el text inicial de 2018, d'una Addenda específica adaptada a les peculiaritats jurídiques i tècniques pròpies de l'àmbit local.

L'especificació té com a objectiu establir les directrius comunes que requereix la implementació de l'ELI en el context espanyol, de manera que la identificació i descripció dels recursos legals es realitze de manera coordinada i coherent per les diferents Administracions.

En la mesura en què l'ELI està dissenyat per a funcionar sobre la base dels sistemes existents, cada Administració pot mantindre els seus propis diaris oficials i bases de dades de legislació segons estime oportú, així com els processos interns de gestió adequats a les seues necessitats, criteris i normativa pròpia. L'especificació recull únicament els elements mínims necessaris per a garantir la interoperabilitat de la informació legal que les diferents Administracions espanyoles ofereixen en internet.

La present especificació, aplicable a tota la normativa nacional, defineix:

• Defineix la plantilla URI de l'ELI per a la normativa estatal i autonòmica, així com els seus components (Pilar núm. 1).

• Estableix un conjunt de metadades mínimes comunes (Pilar núm. 2).

En tot cas, les directrius de l'especificació s'han dissenyat de manera que puguen desenvolupar-se i perfeccionar-se al llarg del temps, mitjançant l'ampliació de les metadades mínimes comunes, i la seua adaptació a l'evolució de l'ontologia ELI, fins a arribar a completar l'adopció dels tres pilars.

Conforme a les Conclusions del Consell de la UE de 6 de novembre de 2017, totes les Administracions (estatals, regionals o locals) que apliquen l'identificador o que tinguen prevista la seua adopció, han de comptar amb una pàgina web en la qual s'informe del projecte a la ciutadania.

En compliment d'aquesta previsió, des de juliol de 2018, el Grup de Treball ELI de la CSAE manté la pàgina web comuna https://www.elidata.es/. Des d'aquesta pàgina, també s'ofereixen recursos tècnics per a l'aplicació de l'identificador, així com informació sobre la implementació efectuada per les diferents Administracions, mitjançant enllaç a les respectives pàgines web de l'ELI. La disponibilitat i compartició de tota aquesta informació facilita la coordinació a nivell nacional i el coneixement de les experiències prèvies d'implementació desenvolupades per altres entitats.

4. ÀMBIT D'APLICACIÓ DE L'ESPECIFICACIÓ TÈCNICA PER A LA IMPLEMENTACIÓ DE L'ELI

4.1 Àmbit normatiu

Les Conclusions del Consell conviden als Estats membres a aplicar ELI a les unitats de legislació nacional, deixant-los lliberteu perquè determinen a quines normes s'aplica l'identificador i per a fer-lo de forma progressiva^[7].

La literalitat del terme "unitats de legislació nacional", no es tindran en consideració els següents recursos jurídics:

• La normativa supranacional és a dir, la normativa europea. Aquesta normativa es publica exclusivament en el DOUE. Cal destacar que l'Oficina de Publicacions de la Unió Europea ja ha implementat ELI per a la normativa comunitària^[8].
• Les sentències dictades pels Tribunals, tant de la jurisdicció constitucional com de la jurisdicció ordinària, ja que no tenen naturalesa normativa. A la jurisprudència no se li aplica ELI, sinó un Identificador Europeu específic, denominat ECLI (European Case Law Identifier^[9].

L'Estat i les Comunitats Autònomes aplicaran ELI a aquelles disposicions i resolucions que formen part de les seues corresponents bases de dades de legislació^[10]. Respecte als acords internacionals, s'identificaran mitjançant l'ELI, atés que una vegada publicats en el BOE^[11], passen a formar part de l'ordenament intern, tal com estableix l'article 96 de la Constitució, convertint-se per tant, en "unitats de legislació nacional".

En el cas de les normes locals, l'aplicació es realitzarà en els termes definits en l'apartat 11.3.a) de l'especificació.

4.2 Àmbit temporal

Els beneficis derivats de l'ELI són majors com més ampli és el conjunt de normes a les quals s'aplica, però és necessari concentrar l'esforç en aquella legislació més demandada pels ciutadans.

Tenint en compte que la major part de la normativa vigent ha sigut dictada amb posterioritat a la Constitució i que els primers Estatuts d'Autonomia es van aprovar en 1979, l'ELI s'aplicarà almenys, a aquelles unitats de legislació nacional publicades a partir del 29/12/1978.

Així mateix, atés que en l'actualitat es manté la vigència d'alguns textos de la màxima importància, que són anteriors a 1978, en l'àmbit estatal s'aplicarà l'ELI a totes aquelles normes publicades abans del 29/12/1978 i que compten amb versió consolidada.

En la mesura en què es tracta d'un àmbit temporal mínim d'aplicació, tant l'Estat com les Comunitats Autònomes poden ampliar-lo, d'acord amb les seues possibilitats i necessitats.

Les entitats locals, conforme a l'apartat 11.3.b), poden definir l'àmbit temporal de les normes a les quals aplicar l'ELI en funció de les seues possibilitats.

5. MODEL CONCEPTUAL

5.1 Els conceptes de l'ontologia de l'ELI^[12]

L'ontologia ELI constitueix un model de descripció dels recursos legals, orientat a afavorir el seu enllaç amb altres recursos legals, així com la seua publicació i reutilització.

L'ontologia d'ELI es basa en el model de dades establit en els "Requisits funcionals dels registres bibliogràfics" FRBRoo.

Els FRBR distingeixen entre els conceptes de "obra" (creació inteŀlectual o artística), "expressió" (la realització inteŀlectual o artística d'una obra) i "manifestació" (l'encarnació física d'una expressió).

En el cas concret d'ELI es poden identificar els següents conceptes:

(Contingut no disponible en valencià)

• Recurs legal (eli:LegalResource): concepte de recurs normatiu (pot ser tant una norma completa com parts d'una norma, per exemple un article)^[13]. Els recursos legals poden ser descrits i relacionats entre si utilitzant les propietats del model ELI.
• Expressió legal (eli:LegalExpression): són les realitzacions concretes d'un recurs legal, típicament en la forma d'una seqüència de caràcters alfanumèrics. Poden considerar-se expressions d'un recurs legal les que responen a l'ús de llengües diferents i les que responen a diferents versions del recurs. Les expressions legals sempre han d'estar enllaçades amb el recurs legal que expressen (per a això existeix una propietat obligatòria en l'ontologia eli:realizes).
• Format: eli:format és l'encarnació material d'una expressió legal, bé en paper, bé en format electrònic. Els formats han d'estar enllaçats a l'expressió legal que encarnen, utilitzant la propietat eli:embodies.

La imatge inserida a continuació recull aquests tres conceptes, aplicant-los a un recurs concret, en aquest cas a les Conclusions del Consell convidant a la introducció de l'ELI.

(Contingut no disponible en valencià)

L'estructuració de la informació en diversos nivells conceptuals, seguint l'estructura de FRBRoo permet:

• crear enllaços des d'un nivell concret cap a un altre nivell (la publicació original, un text consolidat, una traducció concreta…li>
• aprofitar la informació ja codificada en cada nivell conceptual, sense necessitat de reiterar-la en els següents.

5.2 Què considerar un recurs legal

L'ontologia d'ELI s'adapta a diferents punts de vista respecte al que ha de considerar-se un recurs legal^[14].

Aquesta versatilitat resulta particularment útil en un context normatiu com l'espanyol, estructurat en diversos nivells territorials, cadascun d'ells amb el seu corresponent diari oficial, en el qual certes normes són objecte de doble publicació i en el qual la publicació pot realitzar-se en diverses llengües.

Per això, en la implementació de l'ELI a Espanya, es tindran en consideració per a cada norma, dos nivells de recursos legals:

• Un primer nivell, que es correspon amb la norma considerada de manera abstracta: per exemple la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic.
• Un segon nivell de recursos legals derivat de l'anterior, que es correspon amb les diferents versions que pot tindre una norma, ja es tracte de la publicada inicialment o de les versions consolidades.

En conseqüència, per a cada norma es deuen configuren sempre, com a mínim, dos recursos legals (eli:LegalResource):

• el recurs legal abstracte.
• el recurs legal inicial, és a dir, considerat com el contingut concret publicat inicialment.

A més, les Administracions que oferisquen el text actualitzat de la norma, hauran de configurar addicionalment un recurs legal consolidat. En cas que no es limiten a oferir l'últim text actualitzat, sinó que també oferisquen les redaccions successives que ha tingut la norma, serà necessari configurar cadascuna d'aqueixes redaccions intermèdies com un recurs legal diferent.

Així mateix, les Administracions que compten amb una versió "corregida"^[15] de les normes, independent de les versions consolidades, hauran de tractar aquesta versió corregida com un altre recurs legal diferent.

Tots els recursos legals derivats d'una mateixa norma es relacionen amb dues propietats específiques de l'ontologia ELI:

• eli:is_member_of^[16]
• eli:has_member^[17]

Al seu torn, el recurs legal inicial i els recursos legals consolidats es relacionen amb les propietats eli:consolidates (per a relacionar un recurs legal consolidat amb el recurs inicial que consolida) i eli:consolidated_by (per a relacionar un recurs legal inicial amb el recurs legal consolidat que correspon a les seues versions successives).

Cadascun dels recursos legals comptaria amb la seua corresponent expressió o expressions, bé es publique en una sola llengua o en vàries^[18].

El recurs legal i les seues expressions es relacionen mitjançant les propietats de l'ontologia eli:realizes i la seua inversa eli:is_realized_by.

Finalment, l'expressió i els formats en què s'ofereix es relacionen mitjançant les propietats eli:embodies i eli:is_embodied_by

(Contingut no disponible en valencià)

L'estructuració de recursos legals i de les seues relacions pot consultar-se amb detall en els exemples recollits en els annexos III i IV.

L'Estat i les CCAA han de configurar en tot cas un recurs legal abstracte.

Les entitats locals podran establir un model conceptual més simple, en el cas que solament oferisquen una versió de la norma (siga aquesta la inicial o la consolidada) en els termes que es detallen en l'apartat 11.4.

5.3 Els supòsits de doble publicació

Tal com s'ha assenyalat en el punt 2.2, determinades normes autonòmiques i estatals són objecte de publicació oficial en dos diaris oficials.

En aquests supòsits, encara que siga una mateixa norma, cadascuna de les publicacions ha de tractar-se com un recurs legal abstracte independent, generant-se un recurs legal abstracte per a la primera publicació i un altre recurs legal abstracte per a la segona publicació.

Així, en el cas de republicacions més freqüent, que és el de les lleis autonòmiques^[19], una vegada efectuada la publicació en el diari oficial autonòmic, es generarà un recurs legal abstracte, amb les seues pròpies metadades, que tindrà associat el corresponent recurs legal inicial i successivament, en el seu cas, els recursos consolidats que procedisquen.

Els dos recursos legals abstractes que es generen, així com els seus corresponents recursos legals inicials es relacionaran a través de les propietats de l'ontologia eli:is_another_publication_of i eli:has_another_publication.

Un exemple del tractament de la doble publicació es recull en l'annex V.

5.4 El domini d'Internet

Conforme al model conceptual exposat, no és necessari comptar amb un sol domini ELI, sinó que l'Estat i cadascuna de les CCAA, podran crear els seus propis «dominis ELI».

Per a facilitar la reutilització de la "informació ELI", es recomana que la URI ELI es construïsca de la següent forma:

• La indicació del protocol d'accés al recurs HTTPS seguit per dos punts.
• El domini, precedida per dues barres inclinades o slash (//).
• La ruta, que consisteix en una seqüència que ha d'iniciar-se amb /eli, a la qual segueixen els restants components de la plantilla URI, que es descriuen en el següent apartat de l'especificació.

Por exemple:

• https://www.eur-lex.europa.eu/eli/
• https://www.lovdata.no/eli/
• https://www.boe.es/eli/
• https://www.borm.es/eli/

6. LA IDENTIFICACIÓ DE LES NORMES CONFORME AL SISTEMA ELI

L'ELI utilitza "HTTP URI" per a identificar específicament tota la informació jurídica en línia publicada oficialment a Europa.

Aquests identificadors uniformes de recursos apareixen descrits formalment en plantilles URI llegibles mecànicament (IETF RFC 6570) que utilitzen components amb contingut semàntic des del punt de vista tant jurídic com de l'usuari final.

Cada país dissenyarà els seus propis URI autodescriptius, utilitzant sempre que siga possible els components definits pel sistema ELI i tenint en compte els seus requisits de llenguatge específics. Aquests components són els següents^[20]:

Components de la URI

	Name eli	Comments
Jurisdiction	Jurisdiction	Use of DCTERMS. ISO3166: 2 alpha country codes, e.g. ‘LU’ For international organizations, the registered domain name can be used: e.g. ‘EU’ or ‘WTO’
	Agent	Administrative hierarchical structure, e.g. federal States, constitutional court, parliament, etc.
	Subagent	Administrative hierarchical substructure, e.g. the responsible ministry
Reference	Year	YYYY Various interpretations allowed depending on countries’ requirements, e.g. date of signature or date of publication, etc.
	Month	MM
	Day	DD
	Type	Nature of the act (law, decree, draft bill, etc.) Various interpretations depending on countries’ requirements
	Subtype	Subcategory of an act depending on countries’ requirements (e.g. corrigendum)
	Domain	Can be used if acts are classified by themes, e.g. codes
	Natural identifier	Reference or number to distinguish an act of same nature signed or published on the same day
Subdivision	Level 1	Reference to a subdivision of an act, e.g. Article 15
	Level 2	Reference to a smaller subdivision than level 1, e.g. Article 15.2
	Level 3	Reference to a smaller subdivision than level 2
	Level n	Reference to a smaller subdivision
Point in time	Point in time	YYYYMMDD - Version of the act as valid at a given date
Version	Version	To distinguish between original act or consolidated version
Language	Language	Language codes (International Organization for Standardization (ISO 639).
Format	A file format, like «pdf» or «html»	Note that the Council conclusions inviting the introduction of the European Legislation does not list this component explicitly, but it is always part of the URIs to identify the eli: format level.

Els components són optatius, poden seleccionar-se sobre la base de requisits nacionals i no han de respectar un ordre predefinit.

Per a permetre l'intercanvi d'informació, la plantilla URI que es trie haurà de descriure's utilitzant el mecanisme de plantilla URI, com en el següent exemple:

D'acord amb l'ontologia d'ELI, cada identificador ha de descompondre's en almenys tres nivells:

• Un identificador per al recurs legal.
• Un o més identificadors per a l'expressió legal o expressions del recurs.
• Un o més identificadors per al format o formats de cadascuna de les expressions.

Els països són lliures de seleccionar i organitzar els components de la plantilla URI de la manera que millor s'adapte a les seues necessitats, no obstant això, han de tindre en compte una sèrie de recomanacions:

• Crear identificadors que s'aproximen el més possible a la manera en què la legislació se cita pels usuaris, utilitzant aquells components de la plantilla que habitualment s'empren per a citar els recursos legals. Si les URIs resulten comprensibles no solament per a les màquines sinó també per a les persones, que poden preveure què trobaran quan cliquen sobre elles, es facilita l'accés.
• Assegurar-se que cada URI identifica un únic recurs legal. Per això, es recomana no afegir elements que no contribuïsquen a la identificació unívoca dels recursos legals i valorar les opcions quan hi ha legislació que no està numerada o el mateix número és atribuït a més d'un recurs legal.
• Dissenyar URIs estables, la qual cosa exigeix que no s'incorporen en la plantilla elements que puguen canviar amb el pas del temps. Una vegada establida una URI, no hauria de ser esborrada i en el seu lloc ha d'implementar-se un mecanisme de reencaminament.

Tenint en compte aquestes recomanacions i les consideracions jurídiques i tècniques específiques del sistema normatiu espanyol, l'estructura de la URI per a les normes estatals i autonòmiques serà la següent:

Components de la URI

Camp (ELI)	Descripció	Format	Valors	Comentaris
Jurisdiction	Jurisdicció	Llista limitada de valors alfabètics i numèrics	Taula de vocabulari controlat	ISO 3166 alfa 2: ISO 3166-1 per a l'Estat. ISO 3166-2 per a les comunitats autònomes.
Type	Tipus	Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres)	Taula de vocabulari controlat	Els tipus s'identificaran mitjançant sigles de longitud variable
Year	Any	Valors numèrics. Format: AAAA	2001, 2002…	Data de signatura (yyyy/mm/aa)
Month	Mes	Valors numèrics. Format: MM	01, 02…
Day	Dia	Valors numèrics. Format: DD	01, 02…
Number (natural identifier)	Nombre	Valors numèrics, a vegades alfanumèrics		Amb caràcter general, el número es correspon amb el número oficial
Version	Versió	Llista limitada de valors alfabètics (3 lletres)	Taula de vocabulari controlat	Identifica si el recurs legal és l'inicial, el consolidat o el corregit
Version_date (point in time)	Indica la data d'actualització que correspon al text consolidat	Valors numèrics. Format: AAAAMMDD		Per a recursos consolidats
Language	Idioma de la disposició	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlat	ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües
Format	Format de publicació	Llista limitada de valors	html, pdf, epub, xml	Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies establides per IANA

7.1 Jurisdicció (eli:jurisdiction)

La major part dels Estats que han implementat ELI fins al moment i la mateixa UE, no han incorporat l'element jurisdicció en la URI, ja que aquesta informació ja apareix recollida en el domini d'internet.

No obstant això, atés que tant els butlletins estatals com els autonòmics poden publicar tant normativa pròpia del nivell territorial que els correspon com a pròpia d'altres nivells territorials, el domini no és suficient per a identificar si la normativa considerada és estatal o autonòmica.

Com a conseqüència, resulta necessari utilitzar en la plantilla URI l'element eli:jurisdiction, de manera que quede reflectit l'àmbit territorial al qual correspon el recurs legal considerat. Per a això, s'utilitzarà la norma ISO3166 alfa 2.

Codi	Nivell territorial
es	Estat
es-an	Comunitat Autònoma d'Andalusia
es-ar	Comunitat Autònoma d'Aragó
es-as	Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries
es-cn	Comunitat Autònoma de Canàries
es-cb	Comunitat Autònoma de Cantàbria
es-cl	Comunitat de Castella i Lleó
es-cm	Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa
es-ct	Comunitat Autònoma de Catalunya
es-ex	Comunitat Autònoma d'Extremadura
es-ga	Comunitat Autònoma de Galícia
es-ib	Comunitat Autònoma de les Illes Balears
es-ri	Comunitat Autònoma de La Rioja
es-md	Comunitat de Madrid
es-mc	Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
es-nc	Comunitat Foral de Navarra
es-pv	Comunitat Autònoma del País Basc
es-vc	Comunitat Valenciana
es-ce	Ciutat Autònoma de Ceuta
es-ml	Ciutat Autònoma de Melilla

7.2 Tipus de recurs (eli:type_document)

En l'esquema ELI, l'element eli:type_document (rang) ha de recollir-se en una taula de vocabulari controlat, d'acord amb les peculiaritats pròpies dels sistemes nacionals.

La majoria dels països han optat per publicar la seua taula de tipus amb sigles de longitud variable, excepte França, que manté la denominació completa.

En el cas espanyol, s'utilitzarà una llista limitada de valors que comprén tant els rangs de la normativa estatal com de l'autonòmica^[22], identificades mitjançant sigles de longitud variable (d'1 a 4 lletres).

Donades les variants lingüístiques existents per a un mateix rang, la identificació mitjançant sigles té l'avantatge que el recurs es denomina sempre de la mateixa manera.

Els valors per a la taula de vocabulari controlat eli:type_document són els següents:

Espanyol	Català	Basc	Gallego	Valencià	Sigles
Constitución	Constitució	Konstituzioa	Constitución	Constitució	c
Reforma (constitucional)	Reforma	Erreforma	Reforma	Reforma	ref
Acuerdos internacionales	Acord internacional	Nazioarteko akordo	Acordo internacional	Acord internacional	ai
Ley Orgánica	Llei orgànica	Lege Organikoa	Lei orgánica	Llei Orgànica	lo
Ley	Llei	Legea	Lei	Llei	l
Ley Foral		Foru Legea			lf
Real Decreto-ley	Reial decret llei	Errege Lege Dekretua	Real decreto Lei	Reial Decret llei	rdl
Real Decreto Legislativo	Reial decret legislatiu	Legegintzako Errege Dekretua	Real decreto Lexislativo	Reial Decret Legislatiu	rdlg
Decreto-ley	Decret llei	Lege Dekretua	Decreto Lei	Decret llei	dl
Decreto-ley Foral		Foru Lege Dekretua			dlf
Decreto-Legislativo	Decret Legislatiu	Legegintzako Dekretua	Decreto Legislativo	Decret Legislatiu	dlg
Decreto Foral Legislativo		Legengintzako Foru Dekretua			dflg
Reglamento	Reglament	Erregelamendua	Regulamento	Reglament	reg
Real Decreto	Reial decret	Errege Dekretua	Real Decreto	Reial Decret	rd
Decreto	Decret	Dekretua	Decreto	Decret	d
Decreto Foral		Foru Dekretua			df
Orden	Ordre	Agindua	Orde	Orde	o
Orden Foral		Foru Agindua			of
Acuerdo	Acord	Akordioa	Acordo	Acord	a
Resolución	Resolució	Ebazpena	Resolución	Resolució	res
Instrucción	Instrucció	Instrukzioa	Instrucción	Instrucció	ins
Circular	Circular	Zirkularra	Circular	Circular	cir
Otros	Altres	Beste batzuk	Outros	Atres	alia

En la mesura en què els rangs utilitzats en les bases de dades de l'Estat i de les CCAA són equivalents, no haurien de plantejar-se discordances sobre el tipus que ha d'atribuir-se a un recurs publicat en dos diaris oficials o difós en diferents bases de dades. No obstant això, podria donar-se el cas que una norma resultara de difícil encaix en alguna de les tipologies. Per a aquests supòsits es recomana contrastar el rang atribuït per l'Administració responsable de la primera publicació, abans de generar el URI corresponent a la segona publicació.

En tot cas, es comptaria amb un tipus residual, denominat "alia" i destinat a recollir aquelles normes que no corresponen exactament amb cap dels tipus específics.

Respecte a les correccions d'errors i/o errates, es consideraran un subtype^[23]: la URI de les correccions d'errors, es formarà amb l'estructura estàndard de l'ELI, afegint a continuació del eli:number, l'element corrigendum i la data de publicació (eli:date_publication) de la correcció d'errors en el diari oficial amb format AAAAMMDD.

• /eli/{jurisdiction}/{type}/{year}/{month}/{day}/{number}/{corrigendum}/{pubdate}/{dof}^[24]/{language}/{format}

Per exemple:

• Reial decret 20/2017, de 20 de gener, sobre els vehicles al final de la seva vida útil.

  eli/es/rd/2017/01/20/20/

• Correcció d'errors del Reial decret 20/2017, de 20 de gener, sobre els vehicles al final de la seva vida útil.

  eli/es/rd/2017/01/20/20/corrigendum/20170327/dof/

7.3 Data del recurs^[25] (eli:date_document)

La data considerada per a construir l'identificador és sempre la data de signatura, no la data de publicació.

Els components s'utilitzen de forma independent {year} {moth} {day}, la qual cosa permetrà, mitjançant truncament de la URI, recuperar totes les normes corresponents a un mateix any, mes o dia.

• Year (any de signatura): format AAAA
• Month (mes de signatura): format MM
• Day (dia de signatura): format DD

7.4 Número identificador natural (eli:number)

Aquest element informa del número oficial^[26] que identifica cada disposició dins del seu rang o dins de la seua tipologia normativa. La inclusió d'aquest element en la plantilla es deu a dues raons:

• ELI pretén ser una forma d'identificació del recurs el més pròxima possible a la manera en què les normes són citades pels usuaris.
• A vegades, els elements "type" i "date" no són suficients per a identificar els recursos legals de manera unívoca posat que en un mateix dia es poden dictar diverses normes d'un mateix tipus.

No obstant això, a Espanya no totes les normes compten amb un número oficial:

• Les normes amb rang de llei i de decret s'identifiquen totes amb un número seqüencial, seguit de l'any d'emissió de la norma (per exemple Llei 7/2015, Decret 126/2014, Reial decret llei 13/2017). El número s'atribueix en sèries independents per a cadascun dels tipus normatius citats. El còmput es reinicia amb cada any natural. En el cas de les normes estatals, la numeració comença a aplicar-se l'any 1959.
• Les ordres no compten amb pautes uniformes de numeració: l'Estat i la majoria de les CCAA han començat a numerar les ordres en diferents moments, amb posterioritat a l'any 2000; el sistema d'atribució de número és molt similar però no idèntic en tots els casos. La qüestió clau és si el número té caràcter únic o no, ja que totes les ordres, amb independència del Ministeri o de la Conselleria que les emeta, es corresponen amb un únic tipus normatiu en la plantilla d'ELI.
• Les resolucions no es numeren ni per l'Estat ni per la majoria de les CCAA, encara que unes poques comunitats sí que ho fan.
• Respecte a la resta de rangs, la pràctica és molt variable.

La determinació del número en la plantilla planteja dificultats en relació amb les normes que no tenen número oficial així com amb les normes numerades amb rang inferior a decret, que es numeren per les diferents Administracions de manera no homogènia.

a) Tractament de l'element any

En el número oficial de totes les normes espanyoles sempre apareix recollit l'any d'adopció (Llei 5/2010, Decret 320/2016, Ordre PRE/7/2017... etc). En la mesura en què enguany ja forma part de la plantilla a través de l'element eli:date_document, s'ha decidit no incorporar-lo com a part de l'element eli:number de la plantilla URI.

b) Tractament de les normes amb número oficial únic

En el cas de les normes de major rang, s'utilitzarà el número seqüencial com a natural_identifier, la qual cosa permet generar una URI única per a cada recurs legal

ANDALUSIA:

• LLEI 9/2016, de 27 de desembre, de Serveis Socials d'Andalusia.

  eli/es-an/l/2016/12/27/9/

ESTAT:

• REIAL DECRET LLEI 2/2017, de 27 de gener, pel qual s'adopten mesures urgents per pal·liar els danys causats pels últims temporals.

  eli/es/rdl/2017/01/27/2/

Cal ressaltar que en certs casos de normes de rang menor, el número oficial es compon d'un codi alfanumèric, anteposant al número tres lletres identificatives del departament o conselleria responsable. En aquests casos es considera com number el codi alfanumèric complet. No obstant això, per a simplificar la URI s'eliminarà la barra inclinada que separa l'element alfabètic i numèric i s'empraran únicament lletres minúscules.

CASTELLA I LLEÓ:

• ORDRE EYH/671/2016, de 25 de juliol, per la qual es dicten les normes per a l'elaboració dels pressupostos generals de la Comunitat de Castella i Lleó per a l'any 2017.

  eli/es-cl/o/2016/07/25/eyh671/

CATALUNYA:

• ACORD GOV/16/2017, de 21 de febrer, pel qual s'aprova la modificació dels estatuts de l'Autoritat del Transport Metropolità, Consorci per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l'àrea de Barcelona, i el seu text refós.

  eli/es-ct/ac/2017/02/21/gov16/

c) Tractament de les normes amb números oficials duplicats

A vegades, depenent del sistema de numeració utilitzat per cada Administració, pot ocórrer que normes del mateix rang dictades en la mateixa data, presenten números idèntics, la qual cosa podria suposar que recursos legals diferents tingueren la mateixa URI^[27].

Quan es genere la URI per a un recurs legal que siga del mateix tipus, tinga la mateixa data i mateix número que un altre recurs legal que ja dispose d'una URI, s'afegirà al número oficial un sufix, començant per la lletra "b" i seguint amb les restants si fora necessari "c", "d", "e"...etc. A aquest efecte no s'empraran ni la lletra "a" ni la lletra "ñ".

Aquest sufix es recollirà entre parèntesi, per a posar de manifest que té caràcter fictici.

NAVARRA:

• Ordre foral 8/2015, de 4 de febrer, del conseller d'Educació, per la qual s'aproven les bases que regulen el procediment d'admissió de l'alumnat en centres públics i privats concertats, per cursar ensenyaments de segon cicle d'educació infantil i educació primària a la Comunitat Foral de Navarra.

  eli/es-nc/of/2015/02/04/8/

• Ordre foral 8/2015, de 4 de febrer, de la consellera de Salut, per la qual es crea el Servei de Medicina Interna del Complex Hospitalari de Navarra^[28].

  eli/es-nc/of/2015/02/04/8(b)/

d) Tractament de les normes sense número oficial

En el cas de les normes sense número oficial, bé perquè es tracta d'un tipus normatiu que no té un número oficial associat, bé perquè es tracta de normativa antiga, s'adjudicarà un número fictici^[29]. Aquest número es recollirà entre parèntesi, per a diferenciar-lo dels números oficials.

• Quan hi haja diverses normes del mateix tipus i amb la mateixa data (i per tant amb URIs potencialment idèntiques), el número fictici (1), (2), (3)...etc, s'atribuirà seqüencialment.
• Quan només existeix un únic recurs legal d'un mateix tipus i amb una mateixa data, s'atribuirà sempre el seqüencial (1), tot i que no existisca risc de confusió amb un altre recurs legal, atés que el eli:number és un component fix de la plantilla.

ASTÚRIES:

• Resolució de 30 de març de 2016, de la Conselleria de Presidència i Participació Ciutadana, per la qual s'aproven les bases reguladores de la concessió d'ajudes a emigrants retornats.
• eli/es-as/res/2016/03/30/(1)/

ESTAT:

• Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica la de 14 de novembre de 2016, sobre delegació de competències.

  eli/es/res/2017/02/24/(1)/

• Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica la de 14 de novembre de 2016, sobre delegació de competències.

  eli/es/res/2017/02/24/(2)/

• Resolució de 24 de febrer de 2017, de Ports de l'Estat, per la qual es publica l'Acord del Comitè de Distribució del Fons de Compensació Interportuari, sobre delegació de competències.

  eli/es/res/2017/02/24/(3)/

• Resolució de 24 de febrer de 2017, de la Secretaria General de Pesca, per la qual es publica l'actualització del cens de les flotes d'altura, gran altura i vaixells palangrers de més i de menys de 100 tones de registre brut, que operen dins dels límits geogràfics de la Comissió de Pesca de l'Atlàntic Nord-est.

  eli/es/res/2017/02/24/(4)/

7.5 Versió (eli:version)

Aquest element identifica si el recurs correspon al text inicial de la norma, tal com va ser publicat en el diari oficial, o si es tracta del recurs legal consolidat.

L'element eli:version ha de portar associada una taula de vocabulari controlat, que en el cas d'Espanya comprén els següents valors:

• dof (recurs legal inicial)
• con (recurs legal consolidat)

Així mateix, per a aquelles Administracions que compten amb una versió corregida, es disposa del valor «cer». Ha de tindre's en compte que aquest valor s'utilitzarà exclusivament quan el sistema oferisca el text de la norma amb les correccions incorporades (pel que no pot qualificar-se com a recurs legal inicial) i a més ho oferisca de manera independent i separada de les versions consolidades (pel que no pot qualificar-se com a recurs legal consolidat).

7.6 Data de la versió (eli:version_date)

Aquest component de la plantilla indica el moment d'actualització dels recursos consolidats^[30], en funció del criteri que cada Administració aplique per a generar les versions consolidades (text vigent, últim text publicat, etc).

S'utilitzarà el format AAAAMMDD, recomanat per la UE per a diferenciar-lo del de la data de signatura.

L'element eli:versió_date solament ha de formar part de la URI quan s'ofereixen les versions consolidades intermèdies^[31]. No obstant això, encara que no s'oferisquen aquestes versions pot ser útil incorporar aquesta informació com a metadada del sistema.

Per defecte, si la petició d'un recurs legal consolidat no indica una data de versió, el sistema mostrarà l'última versió disponible, ja que, en general, és la més útil per a l'usuari.

7.7 Idioma (eli:language)

Aquest component de la plantilla identifica els diferents idiomes en els quals es publica el recurs legal considerat.

Per a construir aquest element, s'empraran els codis de tres lletres de l'ISO 639-3, amb una adaptació per al valencià^[32] i per als textos bilingües, atés que algunes Administracions publiquen dues versions lingüístiques en un mateix document.

Idioma	639-3
espanyol	spa
català	cat
eusquera	eus
gallec	glg
occità	oci
valencià	vci
Textos multilingües	mul
Textos bilingües
català+espanyol	cat-spa
eusquera+espanyol	eus-spa
gallec+espanyol	glg-spa
occità+espanyol	oci-spa
occità+català	oci-cat
valencià+espanyol	vci-spa

Tinga's en compte que aquesta taula d'autoritats es refereix únicament a les llengües amb valor oficial a Espanya. Per al cas que una Administració oferisca els recursos legals en altres llengües estrangeres (anglés, francés...) s'aplicaran els valors corresponents de l'ISO 639-3.

7.8 Format de publicació (eli:format)

Els valors de les URI aconsellats per la UE són els establits per IANA. Es pot consultar la llista completa en: http://www.iana.org/assignments/media-types.

ELI admet diferents punts de vista respecte al que pot considerar-se com a recurs legal. Així, a més de les normes, l'ontologia de l'ELI preveu la possibilitat d'aplicar l'identificador al propi diari oficial, conforme cada país considere oportú.

Per això, al costat del model de plantilla URI previst per a les normes, s'ha considerat convenient incloure en aquesta especificació tècnica un model de plantilla URI específic per als números del diari oficial i els sumaris o índexs.

A aquest efecte, s'utilitzaran dos valors de la taula de vocabulari controlat «type»:

• dia: per a identificar un exemplar del diari oficial^[34]
• sum: per a identificar el sumari

Components de la URI

Camp (ELI)	Descripció	Format	Valors	Comentaris
Jurisdiction	Jurisdicció	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlat	ISO 3166 alfa 2: ISO 3166-1 per a l'Estat ISO 3166-2 per a les CCAA
Type	Indica el tipus de recurs legal	Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres)	Taula de vocabulari controlat	La taula de vocabulari controlat conté dos valors específics: «dia» per als números del diari oficial «sum» per al sumari del número corresponent
Year	Any de publicació del diari	Valors numèrics. Format: AAAA	2001, 2002…	Data de publicació del diari (yyyy/mm/dd).
Month	Mes de publicació del diari	Valors numèrics. Format: MM	01, 02…
Day	Dia de publicació del diari	Valors numèrics. Format: DD	01, 02…
Number	Número	Valors numèrics, a vegades alfanumèrics.		Número del diari oficial. En cas d'existir suplements o annexos, s'afegirà la seua identificació, separada del número amb un guió.
Language	Idioma	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlat	Es proposa l'ús de la norma ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i els textos bilingües.
Format	Format de publicació	Llista limitada de valors	html, pdf, epub, xml	Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies establides per IANA.

CATALUNYA

• DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

  eli/es-ct/dia/2002/12/31/3791/cat/pdf

• Annex A del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

  eli/es-ct/dia/2002/12/31/3791-A/cat/pdf

• Sumari del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

  eli/es-ct/sum/2002/12/31/3791/cat/pdf

• Sumari de l'annex A del DOGC número 3791, de 31 de desembre de 2002.

  eli/es-ct/sum/2002/12/31/3791-A/cat/pdf

No obstant això, l'aplicació d'aquesta plantilla i de les corresponents metadades ELI queda a la decisió de cada Administració, al no ser estrictament imprescindible en termes d'interoperabilitat.

9. GESTIÓ DE LES URI DE L'ELI

Els servidors web han de configurar-se perquè resolguen les URIs de l'ELI, gestionant els continguts de manera que la informació es mostre segons la representació més adequada per a l'usuari. En la pràctica, quan es busque mitjançant la URI d'un recurs legal, sempre es produirà un reencaminament o cap a la URI d'una expressió d'aqueix recurs legal que resulte apropiada, després d'analitzar les característiques i preferències de l'usuari.

Davant una petició HTTP realitzada per una persona o per un programa, el servidor web pot respondre de dues formes:

• Una pàgina amb la descripció del recurs legal (fitxa que incloga un enllaç al document)
• El propi recurs legal (document amb el contingut del recurs legal)

Si ja es disposa d'un sistema per a oferir els recursos legals, no cal construir un nou. El servidor web pot usar tècniques de reencaminament (HTTP 303) que responguen amb la URI del sistema en producció davant una petició ELI.

Les URIs han de ser persistents en el temps. Una URI oferida incorrectament no ha de desaparéixer i generar un enllaç trencat, en el seu lloc el servidor pot redirigir a la URI correcta o indicar l'error (i si escau la URI correcta).

La implantació de la plantilla URI a Espanya exigeix que es normalitzen les metadades que utilitzen les diferents Administracions per a descriure la legislació, almenys aquells que contenen la informació dels components de la URI.

Per això, el Pilar 1 ha d'abordar-se conjuntament amb el Pilar 2, a fi d'establir una relació de metadades mínimes comunes:

• Les metadades que contenen la informació per a construir les URIs de l'ELI.
• Les metadades definides com a obligatoris per l'ontologia de l'ELI.
• Les metadades amb informació bàsica sobre la publicació del recurs legal: data de publicació i entitat que publica.
• Les metadades que defineixen les relacions entre les entitats que constitueixen el model conceptual descrit en l'apartat 5.

Aquesta definició inicial de metadades comunes s'anirà ampliant conforme s'avance en la implementació de l'identificador, amb l'enfocament progressiu que caracteritza a l'ELI, per a abordar la definició de l'esquema de metadades i la incorporació de metadades addicionals que afavorisquen una major interoperabilitat, així com aquells que defineixen les relacions d'afectació entre normes.

No obstant això, les Administracions no han de substituir els seus actuals esquemes de metadades. Les metadades ELI poden utilitzar-se en combinació amb esquemes de metadades personalitzades i es pot realitzar el mapatge dels elements utilitzats en l'esquema propi amb els de l'ontologia de l'ELI.

La relació de metadades mínimes comunes és la següent:

11. ADDENDA PER A l'APLICACIÓ DE L'ELI A LA NORMATIVA LOCAL

11.1 Condicionants jurídics i tècnics de la implementació

L'Especificació tècnica ha dissenyat un sistema d'implementació flexible, adaptat a la pluralitat i diversitat que caracteritza l'ordenament espanyol en els seus diferents nivells territorials.

No obstant això, pel que fa a la normativa local, és necessari tindre en compte alguns condicionants jurídics i tècnics específics, que determinen la necessitat de matisar les solucions adoptades per a la normativa estatal i autonòmica:

a) Situació tecnològica dels Butlletins Oficials de la Província i dels seus sistemes d'informació

Les normes de les entitats locals han de ser objecte de publicació en el corresponent "Butlletí Oficial de la Província", que és la publicació que determina la seua entrada en vigor.

Existeixen 43 butlletins oficials de la província, ja que en el cas de les Comunitats Autònomes uniprovincials, la publicació de la normativa local es realitza en una secció específicament dedicada dels butlletins oficials autonòmics^[36].

Tots els butlletins oficials es publiquen en edició electrònica. Alguns d'ells ofereixen a més del format pdf, uns altres com el format html o xml.

Fins al moment, els BOP han estat orientats fonamentalment a oferir el servei de publicació oficial i autèntica, facilitant l'accés als butlletins publicats mitjançant sistemes de calendari, que habitualment es completen amb cercadors senzills, basats en criteris de cerca per text o per data i en alguns casos per matèries. No obstant això, és habitual que els cercadors només recuperen informació a partir d'una determinada data relativament recent, que en la major part dels casos està associada amb el moment de trànsit d'aquests diaris a l'edició electrònica.

La majoria dels butlletins manquen de metadades estructurades que descriguen els continguts publicats. Així, l'usual és que en els seus sistemes d'informació no es diferencien les normes (la «legislació », que és l'objecte del projecte ELI) d'una altra mena de continguts. A més, són molt pocs els BOP que etiqueten els documents amb la identificació de l'entitat local emissora.

D'altra banda, nombrosos butlletins oficials es publiquen exclusivament en la forma d'un document únic pdf, que no s'acompanya d'una pàgina pdf o html específica per a cada disposició o anunci publicat. Com a conseqüència, en els sistemes d'informació d'aquests BOP, les normes no tenen entitat singularitzada, la qual cosa resulta incompatible amb el model de l'ELI, que es basa en la individualització de cada recurs legal, que necessàriament ha d'identificar-se de manera única.

En aquest context tecnològic, la implementació de l'ELI per la major part dels BOP hauria d'abordar-se en el context d'un projecte més ambiciós de posada al dia documental i tecnològica dels seus sistemes de publicació i de bases de dades.

La situació tecnològica és diferent en el cas de les Comunitats Autònomes uniprovincials, els butlletins de les quals compten amb sistemes més evolucionats i que ja han aplicat o es troben en curs d'aplicar l'ELI a la normativa autonòmica.

Pel que fa a la prestació de serveis d'informació jurídica complementaris -com l'anàlisi jurídica de les normes publicades o l'elaboració de textos consolidats- es tracta d'activitats més pròpies de l'entitat local emissora de la norma que dels butlletins provincials o autonòmics uniprovincials, donat l'alt grau d'especialització jurídica que comporten.

En tot cas, la consecució d'una major interoperabilitat gràcies a l'ELI permetrà que des dels BOP es poguera enllaçar amb els textos consolidats que les entitats locals oferisquen en les seues pròpies web, facilitant l'accés dels ciutadans al Dret.

b) Heterogeneïtat dels sistemes d'informació jurídica de les entitats locals

Les entitats locals, almenys els municipis de major grandària i totes les Diputacions Provincials, ofereixen informació normativa en les seues pàgines web. Així mateix, en algun cas concret, la Diputació Provincial ofereix informació sobre la regulació vigent en les diverses entitats del seu àmbit. És freqüent que la informació s'allotge en els respectius portals de transparència.

En la pràctica, aquests serveis d'informació en línia de les entitats locals semblen ser la principal font d'informació jurídica per als ciutadans i els operadors jurídics, amb preferència als butlletins oficials territorials.

En tot cas, la pròpia heterogeneïtat de les entitats locals i la variable situació dels seus projectes tecnològics determinen que, quan existeixen, els seus sistemes d'informació legislativa siguen completament dispars:

• La majoria ofereixen una simple relació de normes (habitualment només ordenances i reglaments) que donen accés a la versió del text inicialment publicada.
• Alguns sistemes compten amb cercadors, estructurats conformement a diferents criteris, com poden ser cerca textual, per tipus de norma o per matèria.
• A vegades, el text de la norma es complementa amb informació sobre la seua vigència, i modificacions posteriors.
• Els sistemes més avançats ofereixen el text consolidat de la normativa municipal.
• En uns pocs casos, la informació jurídica s'ofereix en formats estructurats específicament orientats a la reutilització.

Igual que ocorre amb els butlletins oficials de la província, els diferents graus de maduresa d'aquests sistemes d'informació locals condicionen les possibilitats d'aplicar l'ELI. No obstant això, en la mesura en què el volum de normes objecte dels sistemes d'informació local està delimitat, la implementació de l'identificador resulta molt més senzilla que en els BOP, que anualment publiquen un número molt elevat de normes.

Afegir que algunes entitats locals compten amb un butlletí informatiu propi, a l'empara del que es preveu en el ROF^[37]. Pel que fa a les normes, objecte del projecte ELI, la inserció del seu text en aquests butlletins té caràcter informatiu i no constitutiu, la qual cosa els assimilaria als serveis d'informació legal que les entitats locals ofereixen als ciutadans.

Finalment, cal assenyalar que en general, a penes existeix relació entre els BOP i els sistemes d'informació d'àmbit local.

11.2 Objectiu i abast de l'Addenda per a la normativa local

L'objectiu d'aquesta Addenda és adaptar les directrius d'implementació a les peculiaritats pròpies de l'àmbit local, de manera que quede garantida la interoperabilitat de la informació legal que les diverses Administracions espanyoles ofereixen en internet.

En aquest sentit, la variable situació tecnològica dels BOP i dels sistemes d'informació jurídica de les entitats locals impedeix formular un objectiu uniforme d'implementació de l'ELI per a la normativa local. Per això, a diferència del que es preveu per a la normativa estatal i autonòmica, l'Addenda planteja un model d'implementació asimètrica, en el qual cada BOP i cada Administració local puguen anar aplicant l'identificador al seu propi ritme i amb la intensitat que els seus recursos li permeten. És cert que els majors beneficis de l'ELI s'obtenen quan s'implementen els seus tres pilars, però també és possible obtindre significatives millores d'interoperabilitat mitjançant un enfocament gradual.

Amb aquests objectius, la present Addenda:

• Defineix la plantilla URI per a la normativa local, així com els seus components (pilar 1) amb una estructura equivalent a la de la normativa estatal i autonòmica.
• Estableix un conjunt de metadades mínimes comunes, en paral·lel amb els previstos per a la normativa estatal i autonòmica (pilar 2).

Alguns butlletins provincials i entitats locals compten amb sistemes d'informació jurídics ben desenvolupats, per la qual cosa estan en condicions d'aplicar l'estàndard europeu amb relativa facilitat i beneficiar-se de totes les possibilitats que ofereix en termes d'interoperabilitat, transparència i desenvolupament de nous serveis.

En canvi, per a altres Administracions locals, la implementació de l'ELI no resulta possible en aquest moment, ja que per a això simultàniament necessitarien evolucionar els seus sistemes d'informació. No obstant això, comptar amb una especificació definida i estable també comporta importants avantatges per a aquestes entitats:

• permetrà planificar els desenvolupaments futurs de manera que quede assegurat el compliment de l'estàndard europeu i la interoperabilitat amb els sistemes de les altres Administracions espanyoles i europees.
• facilitarà l'evolució dels seus sistemes, en oferir-los un format normalitzat «ready to use» per a identificar, descriure i estructurar la informació jurídica.
• l'existència d'un marc comú possibilitarà que es beneficien de l'experiència adquirida per les altres entitats que ja han implementat l'identificador.

En definitiva, l'Addenda de l'especificació és un instrument a la disposició de les Administracions locals perquè puguen aplicar l'ELI, cadascuna al seu ritme.

No obstant això, per a aconseguir avançar en interoperabilitat, l'aplicació de l'ELI ha de realitzar-se de manera coordinada amb la implementació realitzada no sols per l'Estat i per les Comunitats Autònomes, sinó també amb la que realitzen les altres entitats locals. Aquesta coordinació no té per objectiu sincronitzar l'aplicació de l'ELI pels BOP i per les diferents entitats locals del seu àmbit, sinó evitar que puguen produir-se incompatibilitats entre les propietats atribuïdes a un mateix recurs legal, la qual cosa fet i fet impossibilitaria la interoperabilitat.

En efecte, a) l'heterogeneïtat de la normativa local, b) el fet que els sistemes d'informació des dels quals s'ofereix depenguen d'Administracions diferents -el BOP i l'entitat local emissora de la norma-, i c) l'asimetria del model d'implementació, requereixen d'un esforç de coordinació addicional. Un dels principis entorn dels quals s'articula l'ELI és que a cada recurs li correspon un únic identificador i que els valors de les metadades que defineixen les seues propietats jurídiques són els mateixos, qualsevol que siga el sistema d'informació des del qual s'oferisquen.

Per això, la coordinació demanda que quan una entitat local vaja a aplicar l'ELI, analitze prèviament si el BOP que publica les seues normes, també l'està aplicant i de quina forma. I viceversa, si les entitats locals han començat a implementar l'ELI abans que el BOP, el butlletí hauria de realitzar un estudi de com està desenvolupant-se l'aplicació per les entitats locals del seu àmbit territorial.

A aquest efecte, la publicació d'informació completa i actualitzada sobre la manera en què cada Administració local aplica l'ELI (ja siga un BOP, una Diputació Provincial o un Ajuntament) constitueix un requisit imprescindible per a poder garantir la coordinació en la implementació del projecte i per tant per a poder garantir la interoperabilitat de la informació jurídica.

A més, les Conclusions del Consell de la UE de 6 de novembre de 2017 sobre l'ELI, estableixen que totes les administracions que apliquen l'identificador o que tinguen prevista la seua aplicació, hagen de comptar amb una pàgina web en la qual s'informe del projecte.

Com s'ha assenyalat anteriorment, la web https://www.elidata.es/, a més d'informar sobre el projecte ELI a la ciutadania, ofereix recursos tècnics per a l'aplicació de l'identificador i recull informació actualitzada sobre la implementació duta a terme per part de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, mitjançant l'enllaç a les respectives pàgines web de l'ELI.

Per a assegurar la coordinació en l'àmbit local, és necessari que igual que fan l'Estat i les Comunitats Autònomes, les entitats locals que apliquen o prevegen aplicar ELI comuniquen a la web elidata.es l'adreça de les seues respectives pàgines web de l'ELI.

D'aquesta manera, la web comuna elidata.es facilitarà que els BOP i les entitats locals del seu àmbit puguen trobar la informació necessària perquè les seues implementacions respectives es desenvolupen de manera harmònica^[38]. Així mateix, la disponibilitat d'aquesta informació permetrà que qualsevol Administració aprofite les experiències prèvies d'implementació ja desenvolupades per uns altres, anticipant riscos i evitant errors, amb el consegüent estalvi de temps i recursos.

11.3 Àmbit d'aplicació de l'Addenda per a la normativa local

a) Àmbit normatiu

L'ELI s'aplica als «recursos legals», és a dir, s'aplica a les normes i no als actes administratius.

Per això, en l'àmbit local, l'ELI s'aplicarà únicament a aquells documents que reunisquen aquestes dues condicions:

• que tinguen naturalesa reglamentària i per consegüent,
• la seua entrada en vigor requerisca de publicació en el corresponent BOP (amb independència que siga el BOP o l'entitat local la que oferisca en línia el recurs que s'identifica amb ELI)

Les normes locals presenten una rica tipologia: a part de les ordenances i els reglaments, com a categories més representatives esmentades expressament per la legislació de règim local, altres decisions de les entitats locals també presentarien naturalesa normativa, com els plans urbanístics o els estatuts de les entitats instrumentals.

Si bé els beneficis de l'ELI són majors com més ampli és el conjunt de normes a les quals s'aplica, conforme al caràcter gradual de l'identificador, no és necessari estendre'l a totes les norma locals, almenys en un primer moment. Cada entitat pot decidir a quines categories normatives aplica l'ELI: si només a les Ordenances, o a les Ordenances i Reglaments o si ho estén també a altres categories normatives de les quals eventualment dispose.

Per exemple, encara que la implementació es limitara només a les ordenances, suposaria un important avanç en termes d'accessibilitat a la informació legal d'àmbit local, ja que les ordenances són el tipus de norma més rellevant per a ciutadans i empreses.

En tot cas, l'important és que cada Administració, informe de quins són els tipus concrets de normes a les quals aplica l'identificador a través de la seua pàgina web d'informació sobre el projecte ELI.

Així mateix, ha de tindre's present que el procediment de tramitació de les normes locals, en particular quan es tracta d'ordenances i reglaments, preveu la publicació d'un text aprovat provisionalment i posteriorment d'un altre text de caràcter definitiu. A l'efecte de l'aplicació de l'ELI, únicament es prendran en consideració els textos definitius, que són els que tenen la naturalesa de recurs legal pròpiament dit.

a) Àmbit temporal

En relació a l'àmbit temporal de les normes a les quals assignar ELI, cal aplicar igualment un criteri de gradualitat.

L'objectiu òptim seria aplicar l'identificador amb un criteri temporal equivalent a l'utilitzat per a la normativa estatal i autonòmica^[39], i implementar-ho per a tota la legislació local publicada a partir del 29/12/1978. En l'altre extrem, l'objectiu mínim seria aplicar l'identificador als nous recursos que es vagen publicant a partir d'una data determinada.

Entre un i un altre extrem cabrien tot tipus de solucions intermèdies. Així, pel que fa a l'aplicació retrospectiva, poden ser vàlides opcions menys ambicioses que la de la data d'entrada en vigor de la Constitució de 1978. Per exemple, en el cas concret dels BOP, podrien valorar-se possibilitats com ara la data d'inici de l'edició electrònica de caràcter oficial, que és el moment a partir del qual probablement és més fàcil sistematitzar la informació disponible.

És igualment factible que aquest enfocament temporal es combine amb els criteris relatius a l'àmbit normatiu: per exemple, una entitat local podria decidir aplicar l'ELI a totes les ordenances aprovades des de 1978 (o aplicar-ho només a les ordenances vigents en l'actualitat) i per a la resta de normes, atribuir ELI només a les quals es publiquen en endavant.

Qualsevol d'aquestes opcions d'implementació seria vàlida. Destacar novament la importància que cada Administració faça pública i mantinga actualitzada la informació sobre l'àmbit temporal que té en consideració en la seua respectiva pàgina web d'informació sobre el projecte ELI.

11.4 Model conceptual per a la normativa local^[40]

El model definit en l'apartat 5.2 es basa en l'existència de dos nivells de recursos legals: un primer nivell que es correspon amb la norma considerada de manera abstracta (recurs legal abstracte) i un segon nivell derivat de l'anterior, que es correspon amb les diferents versions que pot tindre una norma, ja es tracte de la publicada inicialment o de les versions consolidades (actualitzades)^[41].

No obstant això, en l'àmbit local, el panorama és més divers:

• els BOP solament ofereixen la versió inicial de la norma tal com va ser publicada en el seu moment, sense que semble previsible que la seua cartera de serveis s'amplie en el futur per a oferir textos consolidats.
• els sistemes d'informació de les entitats locals presenten diverses solucions: la majoria solament ofereixen la versió inicial de la norma; alguns sistemes tenen disponible únicament el text consolidat i els més complets compten amb el text inicial i el text consolidat.

Aquelles entitats locals que a més de la versió inicial oferisquen versions consolidades o tinguen previst oferir-les, hauran d'implementar necessàriament el model de l'apartat 5.2, configurant un recurs legal abstracte entorn del qual s'agrupen les versions inicial i consolidada de la norma, utilitzant les propietats de l'ELI "eli:is_member_of"^[42] i "eli:has_member"^[43].

En conseqüència, si el sistema d'informació legal compta amb versions inicial i consolidada, hauran de configurar-se per a cada norma, com a mínim, tres recursos legals (eli:LegalResource):

• Un recurs legal abstracte
• Un recurs legal inicial, és a dir, considerat amb el contingut concret publicat inicialment
• Un recurs legal consolidat. En cas que l'entitat oferira a més de l'últim text consolidat, les redaccions intermèdies que ha tingut la norma, serà necessari configurar cadascuna d'aqueixes versions com un recurs legal consolidat diferent.

Al seu torn, els recursos legals inicials i consolidats es relacionen amb les propietats eli:consolidates (per a relacionar un recurs legal consolidat amb el recurs inicial que consolida) i eli:consolidated_by (per a relacionar un recurs legal inicial amb el recurs legal consolidat que correspon a les seues successives actualitzacions).

(Contingut no disponible en valencià)

Aquelles entit ats locals que ofereixen una única versió de la norma (siga aquesta la inicial o la consolidada) podran configurar un sol recurs legal:

(Contingut no disponible en valencià)

En tot cas, amb independència que el model de l'entitat compte amb el recurs legal abstracte o no, el recurs legal inicial i/o consolidat ha de comptar almenys amb una expressió legal (si es publica en una sola llengua) o les que corresponguen en cas de publicar-se en diverses llengües^[44].

El recurs es relaciona amb les seues expressions mitjançant les propietats de l'ontologia eli:realizes i la seua inversa eli:is_realized_by.

Cada expressió ha de manifestar-se en un o diversos formats (pdf, html, xml…). L'expressió i els diferents formats en què s'ofereix el recurs es relacionen mitjançant les propietats eli:embodies i eli:is_embodied_by.

L'especificació dedica especial atenció als supòsits de doble publicació en els butlletins oficials estatal i autonòmic^[45]. Aquest model de doble publicació també podria ser aplicat quan existisca un butlletí d'informació municipal, amb l'objectiu de relacionar aquesta publicació amb la realitzada en el butlletí oficial de la província. No obstant això, de fer-ho així, seria necessari ser especialment acurat respecte a la metadada eli:date_publication, ja que com es veurà en l'apartat següent, en el cas de les normes locals, aquest element forma part de la URI i sempre ha de correspondre amb la data de publicació en el butlletí provincial, amb la finalitat d'evitar la generació de URIs diferents per a un mateix recurs.

Per això, la data de publicació en el butlletí municipal ha de tractar-se com una metadada pròpia del sistema d'informació local i mai com a metadada eli:date_publication.

11.5 Plantilla URI per a les normes locals^[46]

L'estructura i els components de la URI de les normes locals són els mateixos que per a les normes estatals i autonòmiques.

No obstant això, han de tindre's presents dues particularitats:

• La data de la norma que es pren en consideració per als elements {year}, {month} i {day} no és la data de signatura de la disposició, sinó la data de publicació^[47].
• Els elements {jurisdiction} i {type} es construeixen sobre la base de les taules específiques per a la normativa local

Components de la URI

ELI name	Descripció	Format	Valors	Comentaris
Jurisdiction	Jurisdicció	Llista limitada de valors alfabètics i numèrics	Taula de vocabulari controlat	ISO 3166 alfa 2+ número d'inscripció en el Registre de EELL
Type	Tipus de norma	Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres)	Taula de vocabulari controlat	Els tipus s'identificaran mitjançant sigles, de longitud variable
Year	Any de publicació	Valors numèrics. Format AAAA	2001, 2002…	Data de publicació en el BOP (yyyy/mm/dd)
Month	Mes de publicació	Valors numèrics. Format MM	01, 02…
Day	Dia de publicació	Valors numèrics. Format DD	01, 02…
Number (natural identifier)	Número	Valors numèrics, a vegades, alfanumèrics		S'utilitzarà un número identificador fictici, llevat que les entitats numeren oficialment les seues normes i aquesta numeració aparega recollida en el BOP
Version	Versió	Llista limitada de valors alfabètics (3 lletres)	Taula de vocabulari controlat	Identifica si el recurs legal és l'inicial, el consolidat o el corregit.
Version_date (point in time)	Indica la data d'actualització que correspon al text consolidat	Valors numèrics. Format: AAAAMMDD		Per a recursos consolidats
Language	Idioma de la disposició	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlat	ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües
Format	Format de publicació	Llista limitada de valors	html, pdf, epub, xml…	Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies establides per IANA

a) Jurisdicció (eli:jurisdiction)

Aquest element identifica l'àmbit territorial al qual correspon el recurs legal considerat. En el cas de la legislació estatal i autonòmica, s'utilitza la norma ISO3166 alfa2.

Pel que fa a les entitats locals, l'ISO3166 alfa2 només conté una classificació per a les províncies, per la qual cosa no resulta útil per a definir la jurisdicció de totes les entitats locals conformement a pautes homogènies.

Per això, el sistema triat per a tots els tipus d'entitats locals, incloses les províncies, combina l'ISO3166 alfa2 com a indicatiu de la Comunitat Autònoma corresponent i el número complet d'inscripció en el Registre d'Entitats Locals.

El número d'inscripció en el citat Registre té caràcter únic i persistent en el temps i està lliurement accessible en la seu electrònica del Ministeri competent en matèria d'Administracions Públiques^[48].

El número d'inscripció presenta l'estructura "01XXYYYY", en la qual:

• 01 => Tipus d'entitat
• XX => Coding INE provincial
• YYYY => Codi numèric

Per exemple,

• Diputació Provincial de Cadis: es-an-02110000
• Ajuntament d'Aranda de Duero: es-cl-01090183

Les taules de vocabulari controlat, combinant l'ISO3166 alfa 2 (Comunitat Autònoma) i el número d'inscripció en el Registre d'Entitats Locals, estan disponibles i actualitzades en la web comuna https://www.elidata.es/mdr/authority/jurisdiction/2/.

b) Tipus de recurs (eli:type_document)

En l'esquema ELI, l'element eli:type_document ha de recollir-se en una taula de vocabulari controlat.

Igual que per a la normativa estatal i autonòmica, s'utilitzarà una llista limitada de valors identificats mitjançant sigles de longitud variable (d'1 a 4 lletres).

S'ha optat per una taula simplificada, centrada en les categories normatives més rellevants, deixant la categoria residual "Uns altres" (alia) per a les decisions que només eventualment poden tindre naturalesa normativa, com els bans o que no corresponen exactament amb cap dels tipus recollits en la taula de vocabulari controlat.

En qualsevol cas, la taula no ha d'interpretar-se en el sentit que totes les categories hagen de ser utilitzades necessàriament en la implementació, quedant a criteri de cada entitat local decidir a quins tipus de normes aplica l'identificador, conforme l'exposat en l'apartat 11.3.

eli:type

A les derogacions, modificacions i suspensions d'aquests tipus normatius ha d'assignar-se'ls l'eli:type corresponent al document objecte d'aprovació, derogació, modificació o suspensió: per exemple, els acords del Ple aprovant, derogant, modificant o suspenent un d'aquests tipus portaran el type corresponent al document aprovat, derogat, modificat o suspés
Espanyol	Català	Basc	Gallec	Valencià	Observacione	Valor
Ordenanza	Ordenança	Ordenantza	Ordenanza	Ordenança	Tinga's en compte que aquest tipus també inclou les ordenances fiscals.	odnz
Reglamento	Reglament	Erregelamendua	Reguamento	Reglament	Tinga's en compte que aquest tipus també inclou els reglaments orgànics.	reg
Instrumento urbanístico	Instrument urbanístic	Hirigintza-plangintzako tresna	Instrumento urbanístico	Instrument urbanístic	Tinga's en compte que aquest tipus inclou qualsevol norma de planejament territorial o urbanístic, amb independència de la seua denominació concreta. Les ordenances en matèria urbanística portaran el tipus "ordenança".	iurb
Presupuestos	Pressuposts / pressupostos	Aurrekontuak	Orzamentos	Pressupostos		pre
Estatutos	Estatuts	Estatutuak	Estatutos	Estatuts		est
Otros	Altres	Beste batzuk	Outros	Altres	Només pot atribuir-se a aquelles disposicions de naturalesa reglamentària que no tinguen encaix en les categories anteriors, així com a les seues modificacions, derogacions i suspensions.	alia

Les entitats locals han d'utilitzar exclusivament la taula de vocabulari controlat dels tipus de document pròpia de la normativa local. En cap cas poden usar els «type» propis de la normativa estatal i autonòmica^[49]. Solament existeixen dues categories comunes en totes dues taules de vocabulari controlat, «reglament» i «altres», que són les úniques que poden aparéixer sota jurisdicció estatal, autonòmica i local.

Ha de destacar-se que aquests són els tipus normatius a l'efecte de l'ELI, però que cada entitat pot mantindre en el seu propi sistema o base de dades una tipologia pròpia més rica i completa, i realitzar el corresponent mapatge amb la taula eli:type.

A fi de garantir la interoperabilitat, l'assignació del type_document ha de dur-se a terme atesa la naturalesa jurídica de la norma i no a les variables fórmules mitjançant la qual es pot haver publicat pel BOP. En aquest sentit, un mateix tipus normatiu, per exemple una ordenança, pot aparéixer publicada de molt diverses formes, entre altres:

• Ordenança
• Aprovació de l'ordenança
• Acord del Ple pel qual s'aprova l'ordenança/ pel qual s'eleva a definitiva l'ordenança
• Edicte (d'aprovació) de l'ordenança
• Anunci (d'aprovació) de l'ordenança

Tots aquests supòsits encaixen en un mateix eli:type_document: el d'«ordenança», sense perjudici que cada BOP puga continuar mantenint la publicació en els mateixos termes que els actuals.

No obstant això, podria donar-se la circumstància que una norma resultara de difícil encaix en alguna de les tipologies previstes. Per a aquests supòsits a l'efecte d'evitar la generació de URIs incompatibles, es recomana contrastar el rang atribuït per l'Administració que haja implementat l'ELI en primer lloc (ja siga el BOP o l'entitat local) abans de generar la URI corresponent.

Alguns exemples d'assignació de types:

Recurs legal	eli: type_documet	Valor
Aprovació definitiva de la derogació de l'annex de l'ordenança municipal reguladora de la taxa per aprofitament del domini públic	Ordenança	odnz
Aprovació definitiva del Reglament orgànic i de funcionament de l'Ajuntament	Reglament	reg
Text refós de les normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbana	Instrument urbanístic	iurb
Aprovació definitiva del projecte d'urbanització de la parcel·la 159 del polígon 1 de la localitat de…	Instrument urbanístic	iurb
Aprovació definitiva de la modificació puntual d'ordenació detallada del Pla Especial de Protecció del centre històric	Instrument urbanístic	iurb
Aprovació definitiva dels pressupostos corresponent a 2020	Pressupostos	pre
Modificació dels Estatuts de les Escoles Infantils	Estatuts	est
Edicte aprovació bases reguladores i convocatòria d'ajudes amb destinació a minimitzar l'impacte econòmic sobre PIMES derivat de el…	Altres	alia
Norma de la Diputació provincial d'assistència econòmica	Altres	alia
Resolució d'Alcaldia regulant els horaris de càrrega i descàrrega	Altres	alia
Plec de clàusules administratives per a la selecció de persones demandants d'un habitatge en règim de lloguer social…	Altres	alia
Acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de… sobre normativa d'ús dels punts verds	Altres	alia
Decret relatiu a l'aprovació d'actuacions administratives automatitzades i de creació de segell electrònic d'òrgan	Altres	alia

Respecte a les correccions d'errors i/o errates, es consideraran un subtype, en termes equivalents al que es preveu per a les normes estatals i autonòmiques.

La URI de les correccions d'errors, es forma amb l'estructura de la URI del recurs legal abstracte corresponent a la norma corregida, afegint a continuació de l'element eli:number, l'element corrigendum i la data de publicació (eli:date_publication) de la correcció d'errors en el BOP, amb format AAAAMMDD, per a diferenciar-la de la data de publicació de la norma objecte de correcció.

/eli/{jurisdiction}/{type}/{year}/{month}/{day}/{number}/{corrigendum}/{date_publication}/{dof}/language/format

Per exemple:

Rectificació error en anunci publicat en BOP de 27 de desembre de 2019 sobre la modificació de l'ordenança reguladora de la taxa per subministrament d'aigua, clavegueram i depuració de l'Ajuntament de Manzanares (BOP de 4 de juny de 2020)

eli/es-cm- 01130533/odnz/2019/12/27/(1)/corrigendum/20200604/dof/

Les correccions d'errors i errates només poden produir-se respecte a la versió inicial dels recursos legals. Els recursos consolidats no poden portar el subtype de correcció d'errors.

c) Data del recurs (eli:date_publication)

Una de les particularitats de la plantilla URIde l'ELI per a les normes locals és que la data que es prendrà en consideració per a la construcció de la URI és la data de publicació oficial en el BOP^[50] del text (del text definitiu) i no la data d'adopció o signatura^[51].

El motiu d'aquesta diferència és que la data d'adopció està subjecta a interpretació jurídica, pel fet que el text definitiu d'uns certs tipus de normes locals és objecte d'aprovació de manera tàcita. D'utilitzar-se la data d'adopció, es podria donar lloc a l'atribució de URIs incompatibles per a un mateix recurs legal amb relativa facilitat.

Els components s'utilitzen de manera independent {year} {month} {day}, la qual cosa permetrà, mitjançant truncament de la URI, recuperar totes les normes del mateix "type" publicades en un mateix any, mes o dia.

• Year (any de publicació) format AAAA
• Month (mes de publicació) format MM
• Day (dia de publicació) format DD

d) Número identificador natural (eli:number)

Aquest element informa del número oficial que identifica cada disposició dins del seu tipus normatiu.

La inclusió d'aquest element en la plantilla és imprescindible, ja que a vegades, els elements «type» i «date_publication» no són suficients per a identificar els recursos legals de manera unívoca, ja que en un mateix dia es poden publicar diverses normes d'un mateix tipus adoptades per la mateixa entitat.

La pràctica totalitat de les normes locals no compten amb un número oficial, entenent per tal aquell que es recull en el títol de la publicació realitzada en el BOP, amb finalitats identificatives i que respon a criteris d'atribució formalitzats, normalitzats i consistents.

En aquest sentit, aquelles numeracions que alguns BOP atribueixen a les disposicions en el moment de la publicació amb finalitats purament organitzatives del diari i de control intern (com el número d'ordre de publicació, els marginals, el CVE i similars) no tenen la consideració de número oficial.

El panorama de la numeració oficial de les normes locals es complica puix que, a vegades, es dona la circumstància que els sistemes d'informació de les entitats locals presenten numeracions (per exemple, de les ordenances fiscals) que no apareixen recollides en el títol publicat en els BOP.

La falta d'uniformitat en la numeració de la mateixa norma pot generar gran volum d'inconsistències en les URIs, per la qual cosa, com s'ha assenyalat, només pot recollir-se com eli:number aquella numeració que aparega en el títol de la publicació en el BOP. Si l'entitat local compta amb numeració pròpia que no apareix en la publicació en el BOP, pot recollir-la en la metadada de eli:id_local, però mai haurà d'utilitzar-se com eli:number per a la generació de les URIs ni de les metadades ELI.

Quan la norma compta amb número oficial, per a l'atribució del eli:number se seguiran els criteris establits en l'apartat 7.4 de l'especificació.

En el cas que no existisca un número oficial, que serà la situació que es produïsca la majoria de les vegades, les URIs de l'ELI també hauran de portar l'element eli:number, si bé en aquests casos haurà de generar-se un número fictici.

Aquest número fictici es recollirà entre parèntesi, per a diferenciar-lo dels números oficials.

• Quan hi haja diverses normes de la mateixa entitat local i del mateix tipus, que hagen sigut publicades en la mateixa data (i per tant amb URIs potencialment idèntiques), el número fictici (1), (2), (3)…etc, s'atribuirà seqüencialment.
• Quan només existeix un únic recurs legal d'un mateix tipus i amb una mateixa data, s'atribuirà sempre el seqüencial (1), encara que no existisca risc de confusió amb un altre recurs legal, atés que el «number» és un component fix de la plantilla^[52].

L'adjudicació d'identificadors ficticis quan ens trobem davant diverses normes del mateix tipus publicades en el mateix dia resulta delicada, donada l'asimetria en l'aplicació de l'ELI per part de les diferents Administracions que poden oferir el mateix recurs legal (butlletí oficial i entitat local emissora de la disposició).

L'adjudicació d'identificadors ficticis quan ens trobem davant diverses normes del mateix tipus publicades en el mateix dia resulta delicada, donada l'asimetria en l'aplicació de l'ELI per part de les diferents Administracions que poden oferir el mateix recurs legal (butlletí oficial i entitat local emissora de la disposició).

Com s'ha assenyalat amb anterioritat, el model ELI i la pròpia filosofia de qualsevol URI (Uniform Resource Identifier) exigeixen que la URI atribuïda a una norma siga la mateixa, amb independència del sistema d'informació des del qual s'oferisca.

A efecte de facilitar la coordinació i evitar la generació de URIs incompatibles, el criteri d'atribució del número fictici podria ser el de l'ordre d'aparició de les normes en el butlletí oficial. En l'exemple anterior, l'Ordenança que apareix publicada en primer lloc (és a dir «per davant» en l'índex del BOP) portaria el número fictici (1) i així successivament.

En tot cas, en aquests supòsits de diverses normes dictades per la mateixa entitat, que siguen del mateix tipus i es publiquen en la mateixa data, és aconsellable que l'Administració que construeix l'ELI en segon lloc verifique el número fictici que li ha atribuït l'Administració que ha generat primer la URI.

Afegir que en ocasió del projecte ELI, les entitats locals podrien valorar la conveniència d'atribuir un número oficial a les seues normes, almenys a les tipologies més rellevants. Aquesta atribució podria realitzar-se de manera similar a com es numeren els tipus normatius de major rang en l'Estat i les Comunitats Autònomes: número seqüencial/any (bé en una sèrie única per a totes les tipologies normatives o bé en sèries independents segons el tipus).

e) Versió (eli:version)

Normes amb número oficial: s'apliquen les pautes establides en l'especificació per a les normes estatals i autonòmiques.

L'element eli:version ha de portar associada una taula de vocabulari controlat, que en el cas la normativa local comprendrà els mateixos valors que per a l'estatal i autonòmica:

• dof: per al recurs legal inicial
• con: per al recurs legal consolidat

Així mateix, aquelles Administracions que compten amb una versió corregida, podran utilitzar el valor «cer». Ha de tindre's en compte que aquest valor s'utilitzarà exclusivament quan el sistema oferisca el text de la norma amb les correccions incorporades (pel que no pot qualificar-se com a recurs legal inicial) i a més ho oferisca de manera independent i separada de les versions consolidades (pel que no pot qualificar-se com a recurs legal consolidat).

f) Data de la versió (eli:version_date)

Aquest component de la plantilla indica el moment d'actualització dels recursos consolidats^[53], en funció del criteri que cada Administració aplique per a generar les versions consolidades (text vigent, últim text publicat, etc.).

S'utilitzarà el format AAAAMMDD, recomanat per la UE per a diferenciar-lo del de la data de signatura.

L'element eli:versió_date solament ha de formar part de la URI quan s'ofereixen les versions consolidades intermèdies^[54]. No obstant això, encara que no s'oferisquen aquestes versions pot ser útil incorporar aquesta informació com a metadada del sistema.

Per defecte, si la petició d'un recurs legal consolidat no indica una data de versió, el sistema mostrarà l'última versió disponible, ja que, en general, és la més útil per a l'usuari.

g) Idioma (eli:language)

Aquest component de la plantilla identifica els diferents idiomes en els quals es publica el recurs legal considerat.

Per a construir aquest element, igual que el que es preveu per a la normativa estatal i autonòmica, s'empraran els codis de tres lletres de l'ISO 639-3, amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües, atés que algunes Administracions publiquen dues expressions lingüístiques en un mateix document.

Idioma	Valor
espanyol	spa
català	cat
basc	eus
gallec	glg
occità	oci
valencià	vci
textos multilingües	mul
Textos bilingües
català+espanyol	cat-spa
basc+espanyol	eus-spa
gallec+espanyol	glg-spa
occità+espanyol	oci-spa
occità+català	oci-cat
valencià+espanyol	vci-spa

Tinga's en compte que aquesta taula d'autoritats es refereix únicament a les llengües amb valor oficial a Espanya. Per al cas que una Administració oferisca els recursos legals en altres llengües estrangeres (anglés, francés…) s'aplicaran els valors corresponents de l'ISO 639-3.

h) Format de publicació (eli:format)

Els valors de les URI aconsellats per la UE són els establits per IANA. Es pot consultar la llista completa en: http://www.iana.org/assignments/media-types.

i) Exemples de URI

A continuació s'ofereixen alguns exemples de URIs.

«Ordenanza municipal reguladora del servicio de estacionamiento limitado en superficie del Ayuntamiento de Vitoria» (publicada en el «Boletín Oficial del Territorio Histórico de Álava» de 28 d'agost de 2009)

Recurs legal abstracte:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)

Recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof

Expressions del recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/spa
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/eus

Expressions del recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/spa/html
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/eus/html
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/spa/pdf
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/dof/eus/pdf

Expressions del recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con

Expressions del recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con/spa
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con/eus

Expressions del recurs legal inicial:

• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con/spa/pdf
• eli/es-pv-01010590/odnz/2009/08/28/(1)/con/eus/pdf

11.6 Plantilla URI per al Butlletí Oficial de la Província

L'ELI admet diferents punts de vista respecte al que pot considerar-se un recurs legal. Així, a més de les normes, és possible aplicar l'identificador als números del diari oficial.

El nucli de l'ELI són les normes, ja que identificar-les i descriure-les de la mateixa forma és condició per a la interoperabilitat i per a la millora de l'accés dels ciutadans a la informació legal.

No obstant això, si bé l'objectiu el projecte no és atribuir una URI als BOP, s'ha considerat convenient incloure en aquesta Addenda un model de plantilla URI específic per als números del BOP i per als sumaris o índexs, a fi de que aquells butlletins la situació tecnològica dels quals impossibilite l'aplicació de l'ELI a les normes publicades, puguen participar en el projecte mitjançant l'aplicació de l'identificador al propi diari oficial^[55].

La plantilla de URI-ELI dels BOP coincideix amb la prevista per als butlletins estatal i autonòmics.

A aquest efecte, s'utilitzaran dos valors de la taula de vocabulari controlat «type»:

• dia: per a identificar un exemplar del diari oficial
• sum: per a identificar el sumari

Components de la URI per als BOP

ELI name	Descripció	Format	Valors	Comentaris
Jurisdiction	Jurisdicció	Llista limitada de valors alfabètics i numèrics	Taula de vocabulari controlat	ISO 3166 alfa 2+ número d'inscripció de la província en el Registre de EELL
Type	Indica el tipus de recurs legal	Llista limitada de valors alfabètics (d'1 a 4 lletres)	Taula de vocabulari controlat	La taula de vocabulari controlat conté dos valors específics: «dia» per als números del diari oficial «sum» per al sumari o índex del número corresponent
Year	Any de publicació del diari	Valors numèrics. Format AAAA	2001, 2002…	Data de publicació del diari (yyyy/mm/dd)
Month	Mes de publicació del diari	Valors numèrics. Formato MM	01, 02…
Day	Dia de publicació del diari	Valors numèrics. Format DD	01, 02…
Number	Número	Valors numèrics a vegades alfanumèrics		Número del diari oficial. En cas d'existir suplements o annexos, s'afegirà la seua identificació, separada del número amb un guió.
Language	Idioma	Llista limitada de valors alfabètics	Taula de vocabulari controlato	ISO 639-3 (codi de 3 lletres), amb una adaptació per al valencià i per als textos bilingües
Format	Format de publicació	Llista limitada de valors	html, pdf, epub, xml…	Els valors dels formats s'han d'ajustar a les tipologies establides per IANA

Per exemple:

• "Boletín Oficial de la Provincia de Cádiz" número 208 de 30 d'octubre de 2020

  eli/es-an-02110000/dia/2020/10/30/208/spa

• Sumari del "Boletín Oficial de la Provincia de Cádiz" número 208 de 30 d'octubre de 2020

  eli/es-an-02110000/sum/2020/10/30/208/spa

11.7 Metadades comunes per a les normes locals

La implantació de la plantilla URIa Espanya exigeix que es normalitzen les metadades que utilitzen les diferents Administracions per a descriure la legislació, almenys aquells que contenen la informació dels components de la URI.

Per això, el pilar 1 ha d'abordar-se conjuntament amb el pilar 2, per a establir una relació de metadades mínimes comunes compartida amb la resta d'entitats locals i amb les administracions estatal i autonòmiques.

La relació de metadades comunes per a la normativa local inclou els següents:

• Les metadades que contenen la informació per a construir les URIs de l'ELI.
• La metadada eli:title^[56].
• Les metadades de data del document (eli:date_document) i entitat que publica (eli:publisher).
• Les metadades que relacionen els recursos amb les seues expressions i formats: eli:realizes i eli:is_realized_by, eli:embodies i eli:is_embodied_by.
• Les metadades que defineixen les relacions entre els recursos que constitueixen el model conceptual triat per l'entitat local, en els termes descrits en l'apartado 11.4.

No obstant això, les Administracions no han de substituir els seus actuals esquemes de metadades. Les metadades ELI poden utilitzar-se en combinació amb esquemes de metadades personalitzades i es pot realitzar el mapatge dels elements utilitzats en l'esquema propi amb els de l'ontologia ELI.

Encara que la relació de metadades comunes és paral·lela a la de la normativa estatal i autonòmica, cal afegir algunes peculiaritats sobre la seua dinàmica quan s'apliquen a les normes locals:

1. La metadada eli:date_publication, com s'ha assenyalat anteriorment, respon a la data de publicació oficial realitzada, precisament, en el "Butlletí Oficial de la Província" o diari oficial autonòmic uniprovincial.
2. La metadada eli: date_document (data d'adopció o signatura) és exclusivament el relatiu als textos definitius, ja es tracte de la seua data d'aprovació/pren de coneixement per l'òrgan col·legiat o la data de signatura per l'autoritat competent, segons el tipus normatiu de què es tracte^[57].
3. La metadada eli:version_date només és necessari si s'ofereixen versions intermèdies dels textos consolidats.
4. Les metadades eli:is_member_ i eli:has_member són necessaris depenent del model conceptual de l'entitat, conforme l'exposat en l'apartat 11.4. En canvi, les metadades que relacionen els recursos amb les seues expressions i formats són obligatoris: eli:realizes i eli:is_ realized_by, eli:embodies i eli:is_embodied_by.
5. Les metadades eli:consolidates i eli:consolidated_by són necessaris solament quan l'entitat ofereix textos consolidats.
6. Les metadades eli:has_another_publication i eli:is_another_publication només s'utilitzaran en cas que existisca un butlletí d'informació municipal i es desitge relacionar la publicació realitzada pel Butlletí oficial de la província amb la realitzada pel butlletí d'informació municipal. Ha de tindre's en compte que aquestes metadades no resulten aplicables als recursos consolidats.

METADADES MÍNIMES COMUNES NORMATIVA LOCAL

Name	Domain	Range	Definition	Observacions
METADADES QUE FORMEN PART PLANTILLA URI NORMATIVA LOCAL
eli:jurisdiction	LegalResource	eli:AdministrativeArea, containing the list of administrative territorial units defined in http://publications.europa.eu/mdr/auth ority/atu	The jurisdiction from which the legal resource originates.	Definida conforme a ISO 3166 alfa 2+ número d'inscripció en el Registre de EELL (apartat 11.5.a) https://www.elidata.es/mdr/authority/jurisdiction/2/
eli:type_document	LegalResource	eli:ResourceType, corresponding to a local concept scheme	The type of a legal resource (e.g. "Directive", "Règlement grand ducal", "law", "règlement ministeriel", "draft proposition", "Parliamentary act", etc.). Member states are encouraged to make their own list of values in the corresponding concept scheme. EU Publications Office provides a list of values for EU resource types at http://publications.europa.eu/mdr/authority/resource-type.	Element obligatori segons l'ontologia ELI. Taula de vocabulari controlat (apartat 11.5 b) https://www.elidata.es/mdr/authority/resource-type/2/
eli:date_publication	LegalResource; Legalexpression	xsd:Date	Date of publication of the official version of the legislation, in hard copy or online, depending on what the official publication is, and when it was published. Publication dates at the level of legal expressions can be separately asserted, using standard Dublin Core properties.	Correspon a la data de publicació en el BOP Genera els elements year/month/day de la URI (apartat 11.5 c).
eli:number	LegalResource	xsd:String	An identifier or other disambiguating feature for a legal resource or legal expression. This can be the number of a legislation, the number of an article, or the issue number of an official journal.	Generació de número fictici, llevat que l'entitat local emissora numere oficialment i el número aparega en la publicació en el BOP. El valor del número fictici ha de figurar entre parèntesi (apartat 11.5 d).
eli:version	LegalResource	eli:Version, corresponding to a local concept scheme	A version status for the resource. Member states are encouraged to make their own list of values in the Version concept scheme. Example of such values can be "Official Journal", "made", "consolidated", "proposed", "prospective", etc.	Taula de vocabulari controlat (Annex V.3). https://www.elidata.es/mdr/authority/version/
eli:version_date	LegalResource	xsd:Date	The point-in-time at which the provided description of the legislation is valid.	Aquesta metadada està prevista per a recursos consolidats i indica la data de la seua actualització. S'adapta a diferents criteris d'interpretació (criteri de vigència o de publicació). És obligatori quan s'ofereixen les versions consolidades intermèdies. Només forma part de la URI en aquests casos. (apartat 11.5 f).
eli:language	LegalExpression	eli:Language, corresponding to the list of languages published by EU Publications Office	The language of an expression. EU Publications Office provides a list of languages at http://publications.europa.eu/mdr/authority/language. This list is large enough so that member states should not have to declare local values. Note that, if needed, a language can also be stated on a legal resource using the Dublin Core "language" property.	Element obligatori segons l'ontologia ELI. Definit conforme l'ISO 639-3 amb una adaptació per al valencià així com per als textos bilingües (apartat 11.5 g). https://www.elidata.es/mdr/authority/language/
eli:format	Format	Owl:Thing	The file format, physical medium, or dimensions of the resource (definition from Dublin Core). Possible URIs values should be taken from http://www.iana.org/assignments/media-types (e.g. http://www.iana.org/assignments/media-types/application/xml), and can serve as a basis for content negotiation for the server to return the appropriate file based on the client preference.	Element obligatori segons l'ontologia ELI.
METADADES AMB INFORMACIÓ RELLEVANT
eli:title	LegalExpression	xsd:String	The title, or name, of an expression. Note that, if needed, a title can also be stated on a legal resource using the Dublin Core "title" property.	Element obligatori segons l'ontologia ELI.
eli:date_document	LegalResource;	xsd:Date	Date of adoption or signature (of the form yyyy-mm-dd).	La que correspon al text definitiu, ja es tracte de data d'aprovació/pren de coneixement per l'òrgan col·legiat o la data de signatura per l'autoritat competent.
eli:publisher (eli:publisher_agent)	LegalExpression; Format	xsd:string	Publisher: An entity responsible for making the resource available (definition from Dublin Core). This property should be used when the value cannot be identified by a suitable URI; if a URI is available, the property "publisher_agent" should be used.	Resulta d'interés identificar l'entitat encarregada d'oferir el recurs, mitjançant la corresponent URI, atés que pot ser el BOP o l'entitat local responsable del recurs.
METADADES QUE DEFINEIXEN LES RELACIONS ENTRE ENTITATS
eli:is_member_of	LegalResource	LegalResource	Indicates that this resource is conceptually included in another one. Typically the successive temporal versions of a given legislation are conceptually members of a single «abstract» resource. For the notion of physical inclusion, use eli:is_part_of.	Enllaça un recurs legal amb el recurs legal abstracte al qual correspon.
eli:has_member	LegalResource	LegalResource	Indicates that this resource conceptually includes another one. For the notion of physical inclusion, use eli:has_part.	Enllaça el recurs legal abstracte amb els recursos legals que deriven d'ell.
eli:is_realized_by	LegalResource	LegalExpression	Relates a legal resource to a legal expression of this resource in the form of a "sequence of signs" (typically alpha-numeric characters in a legal context) (definition adapted from RDA). Inverse of "realizes".	Enllaça un recurs legal amb les seues expressions. Encara que no és un element obligatori, es considera convenient incorporar aquesta metadada per a establir les relacions de manera bidireccional.
eli:realizes	Legal Expression	Legal Resource	Relates a legal expression to the legal resource realised through that expression (definition adapted from RDA). Inverse of "is_realized_by".	Element obligatori segons l'ontologia ELI. Enllaça la expressió amb el recurs legal.
eli:is_embodied_by	LegalExpression	Format	Relates a legal expression to a physical format of that expression (definition adapted from RDA). Inverse of "embodies".	Per a enllaçar l'expressió amb el format. Encara que no és element obligatori, es considera convenient incorporar aquesta metadada per a establir les relacions de manera bidireccional.
eli:embodies	Format	LegalExpression	Relates a physical format to the legal expression embodied in that format (definition adapted from RDA). Inverse of "is_embodied_by".	Element obligatori segons l'ontologia ELI. Enllaça el format amb l'expressió.
eli:consolidates	LegalResource	LegalResource	Indicates that this consolidated legal resource or expression (which is usually the product of an editorial process that revises the legislation) takes into account another one. This property should be used multiple times to refer to both the original version or the previous consolidated version, and to the legislations making the change.	Per a enllaçar el recurs legal consolidat amb l'inicialment publicat.
eli:consolidated_by	LegalResource	LegalResource	Inverse of "consolidates". Indicates that this legal resource or expression is taken into account in a consolidated text (which is usually the product of an editorial process that revises the legislation).	Per a enllaçar el recurs legal inicialment publicat amb el recurs legal consolidat.
eli:corrects	LegalResource or LegalExpression	LegalResource or LegalExpression or Format	Indicates that this resource introduces textual modifications (like correction of spelling mistakes) with no legal change in another resource, expression or format; typically corrigenda in EU legislation. For modifications that have a legal impact, use eli:amends.	Per a enllaçar les correccions amb el recurs legal corresponent.
eli:corrected_by	LegalResource or LegalExpression or Format	LegalResource or LegalExpression	Inverse of "corrects". Indicates a resource that introduces textual modifications (like correction of spelling mistakes) with no legal change in this resource, expression or format; typically corrigenda in EU legislation. For modifications that have a legal impact, use eli:amended_by.	Per a enllaçar el recurs legal amb les seues correccions
eli:is_another_publication_of	Legal resource	Legal resource	Indicates that this resource is a new publication, in a different official journal, of another resource already published elsewhere and cannot be considered to be the same resource (owl:sameAs cannot be used to avoid potential duplication of certain metadata, like the date of publication or the publisher). Note that this is different from the exceptionnal cases of "republication", where the same legal resource is actually republished in the same official journal a few days after its initial publication, in case of error.	S'utilitza en el cas que l'entitat desitge relacionar la publicació efectuada pel butlletí d'informació municipal amb l'efectuada pel butlletí oficial de la província. No s'utilitza en les versions consolidades.
eli:has_another_publication	Legal resource	Legal resource	Inverse of "is _another_publication_of".	S'utilitza en el cas que l'entitat desitge relacionar la publicació efectuada pel butlletí oficial de la província amb l'efectuada pel butlletí d'informació municipal. No s'utilitza en les versions consolidades.